Derrota mínima

Pep Verger. Palma.

La qualitat individual, com quasi sempre, acabà decidint. Contra el Madrid sempre hi ha molt a guanyar i quasi res a perdre, ja que la derrota és habitual, lògica. Ahir, una bona jugada d'Owen culminada per l'oportunisme de Ronaldo decidí la derrota d'un prudent Mallorca (0-1).

El futbol evoluciona, canvia i amb el pas de les temporades pot semblar una mica més avorrit. Però com menys vistós, com més precaucions defensives, com més ordre i més disciplina... més emoció, més incertesa, més bon futbol i, per tant, més diversió, més entreteniment i més espectacle. Ja frisava de començar, de veure en directe les novetats d'un Reial Mallorca que estrena també, com quasi sempre, entrenador. I per obrir boca, per retrobar-se amb el futbol i oblidar-se definitivament de les gestes olímpiques, del recompte de medalles, res millor que rebre el totpoderós Reial Madrid.

Benito Floro, de sempre, aposta per la pilota, per la possessió, pel joc trenat, rebutjant així el recurs fàcil d'enviar l'esfèric per amunt... i a córrer. De sortida, quedà clar que ni Mallorca ni Madrid no han acabat encara la pretemporada, que molt han de treballar encara per trobar el seu millor joc. El Mallorca exhibí les virtuts que Floro més pot valorar, ja que l'equip, malgrat algunes llacunes, inicià el partit amb ordre i disciplina. El Reial Madrid, per la seva part, mostrà els defectes propis de l'època Queiroz. Uns i altres vessaren imprecisions, indecisions, entregues al contrari...

Tant d'ordre, tanta disciplina, tanta tàctica fan que les ocasions siguin quasi inexistents i que la qualitat individual sigui determinant. I, clar, els futbolistes del Madrid són millors. El Mallorca no tenia cap inconvenient a cedir l'esfèric al Madrid, a l'espera del contracop. El Madrid, sense un clar organitzador al centre del camp -no és el lloc ideal d'Helguera ni de Beckham-, no s'atracava amb perill a la porteria del debutant binissalemer Moyà, que resolgué bé quantes pilotes se li acostaren.

S'arribà al descans amb el resultat inicial, sense gols, i amb una única oportunitat -i no de les clamoroses- de gol. El Mallorca, certament, no havia estat agosarat ni valent, però... El Mallorca visqué el pitjor dels inicis a la segona meitat, ja que una gran jugada d'Owen, que havia substituït Raúl, lesionat, en el minut 24, acabà amb un gol amb el pit de Ronaldo en el segon pal.

Floro reaccionà ràpid i, sense variar el seu prudent 4-1-4-1, intentà donar un altre aire ofensiu a l'equip. Féu entrar Jorge López i Delibasic, mentre que Marcos i Luis García enfilaren el camí dels vestidors. El Mallorca s'apropà a la porteria blanca, però Casillas s'avançà a Marcos Vales a boca de canó, després d'un bon cop de cap de Delibasic, i Arango xutà fora. Jorge López, cedit, és descarat, valent i protagonitzà un grapat de bones accions, que sempre acabaren sense conseqüències.

El Madrid semblava voler conservar la incertesa del mínim triomf fins el darrer alè i Zidane, Figo i Owen fallaren ocasions clamoroses. El partit avançava, érem ja al tram final quan aparegueren Guti i Morientes sobre el terreny de joc. El cor dels mallorquinistes pitjava i Delibasic va estar ben a prop de marcar. El Mallorca funcionava a impulsos, Fernando Niño feia de davanter centre, però el marcador ja no es va moure. El Mallorca havia perdut en el debut.