La persecució espanyola acaba en bronze

Espanya havia aconseguit la classificació diumenge, quan obtingué el tercer millor temps d'una qualificació en la qual eliminà Ucraïna superant a més el rècord estatal, recorrent 4.000 metres amb un temps de quatre minuts, dos segons i 374 mil·lèsimes.

Alemanya, equip en el qual Robert Bartko i Guido Fulst -els dos únics supervivents del quartet que conquerí el títol olímpic a Sydney- pedalejaren amb Christian Lademann i amb Leif Lampater, va agafar la iniciativa i va passar pel primer quilòmetre amb un avantatge d'un segon i 189 mil·lèsimes.

A mitjan sèrie, Espanya, que rodà a més velocitat en el segon quilòmetre, se situava a 467 mil·lèsimes dels alemanys i l'emoció anava pujant, fins que en l'onzena de les setze voltes -la corda de la pista és de 250 metres- la diferència entre ambdós equips era de només una mil·lèsima.

A partir d'aquí, el conjunt espanyol passà a liderar la prova, amb mig segon d'avantatge a falta d'un quilòmetre, diferència que augmentà a un segon i 670 mil·lèsimes al final, quan Espanya aturà el cronòmetre en quatre minuts, cinc segons i 523 mil·lèsimes i certificà els pronòstics que la donaven com a favorita.

Perquè l'Alemanya d'ahir no és l'Alemanya de fa quatre anys. Però sobretot perquè Espanya, ni de lluny, tampoc no ho és. A Sydney, l'equip espanyol acabà dotzè, en el darrer lloc. El seu temps en aquella ocasió fou de 4:15.547.

Ahir el millorà per deu segons, reduint de tres el rècord d'Espanya, en aquesta ocasió en una jornada en la qual el vent alentí les marques.

Diumenge, Espanya ja havia estat superior -per més d'un segon- als alemanys. Només s'havien de concentrar i mantenir la calma.

I això va ser el que va fer un equip en el qual Escobar guià els seus companys cap a una nova medalla per al ciclisme.

A la final, Austràlia -amb Graeme Brown, Brett Lancaster, Brad McGee i Luke Roberts- també va confirmar els pronòstics i no donà opcions a la Gran Bretanya, que superà de cap a cap i fins al final.

Steve Cummings, Rob Hayles, Paul Manning i Bradley Wiggins es conformaren amb la plata, després d'aturar el cronòmetre en 3:58.233.

Els australians celebraren la seva victòria a les totes, però l'alegria dels espanyols no fou menor. Torrent assenyalà al cel en memòria del seu pare, Andreu, mort l'abril; i Maeztu pogué dedicar la medalla al seu padrí, Braulio, que va finar fa un mes i mig. Espanya era bronze.