La Grècia clàssica i moderna es van fondre ahir en un espectacle d'aigua, llum i so durant la cerimònia inaugural dels Jocs Olímpics d'Atenes 2004, que tornen al país on van néixer fa 2.800 anys.
Una al·legoria de l'evolució humana des del naixement a l'aigua fins al desenvolupament de la ment i progrés actual van quedar plasmats en una espectacular posada en escena dins del no menys impressionant estadi olímpic.
Amb la complicitat dels 70.000 espectadors presents, que van encendre llanternes i van fer sonar cascavells al son de l'espectacle, la cerimònia va ser una mostra constant d' originalitat des del començament quan del mar en el qual s'havia convertit el terreny van sorgir cinc anells olímpics de foc.
A continuació, un al·lot en un vaixell de paper va recórrer la rèplica de la mar Mediterrània fins a arribar a la vora, moment en el qual es va hissar la bandera i va sonar l'himne nacional grec.
Un centaure, meitat home, meitat cavall, va llançar seguidament una javelina que va fer aparèixer al centre un estel amb forma de rostre humà sobre el qual quedaven impressionades figures geomètriques i matemàtiques.
L'al·legoria de l'evolució humana va prosseguir en descompondre's en vuit trossos el cometa i aparèixer la perfecta escultura del cos humà de Kouros (segle VI a C.) i d'ella un altre tors nu. Mentre tots els trossos continuaven suspesos a l'aire, es va elevar un cub gegant sobre el qual caminava un home, símbol del progrés i la civilització. L'amor no podia faltar a la cerimònia, personificat en el déu Eros que va insuflar passió a una parella d'enamorats sobre l'aigua.
El millor de l'art grec va quedar plasmat en un original desfilada que va abastar des de les civilitzacions micèniques, passant pel mite del minotaure, la deessa que dóna nom a la ciutat Atenea, la tragèdia i comèdia del teatre, les cariátides i fins a l'olivera, símbol mediterrani per excel·lència.
En una clucada d'ull al futur, la cerimònia artística va acabar amb una dona embarassada que s'internà a l'aigua com a símbol de la nova vida, embolicada en el so de l'òpera Aida interpretada per Maria Callas. L'original cerimònia artística va ser el preludi d'un dels moments més esperats, la desfilada dels 202 països participants.
A continuació, el president de Grècia, Costas Stefanopoulos declarà inaugurats els Jocs Olímpics i el president del COI pronuncià el seu discurs just abans que la bandera olímpica fes entrada a l'estadi olímpic i fos issada. Finalment, la lectura dels juraments olímpics precedí a l'esperada arribada del foc olímpic i l'encesa del peveter, que cremarà durant tota la competició.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.