TW
0

El mallorquí Rudy Fernández arribà ahir a Atenes acompanyat de la resta de components de la selecció espanyola de bàsquet. L'escorta, de 19 anys, és el component més jove de l'equip estatal de Mario Pesquera, que està encapçalat per Pau Gasol i Joan Carles Navarro. Rudy es mostra tremendament il·lusionat amb l'experiència que està vivint i té grans esperances dipositades que el seu equip arribi molt lluny.

El jugador internacional del DKV Joventut explicà que el seu desig per als Jocs d'Atenes és la medalla d'or, que «és difícil», però «optar per medalla ja seria un somni» i el fet de formar part de l'equip olímpic de bàsquet per a les Olimpíades d'Atenes és ja «un somni» i espera poder arribar «encarà més enllà».

El jugador més jove de la selecció després de Juan Antonio Corbalán, un dels millors bases europeus durant les dècades dels setanta i vuitanta, i que entrà a la selecció amb tan sols 18 anys, s'ha integrat bé a l'equip.

Rudy Fernández assegurà que té unes «sensacions molt bones» perquè veu que l'entrenador de la selecció, Mario Pesquera, li està «donant molta confiança» i que, encara que és conscient que aquesta selecció gira entorn de l'ala pivot Pau Gasol i Joan Carles Navarro, que juga a la seva mateixa posició, destaca que «intenta donar-li els minuts de descans que mereix» quan ell surt a jugar a la pista.

«L'objectiu és fer-ho tan bé com sigui possible, però se somia sempre en la medalla d'or. La selecció anirà per totes per aconseguir-la», indicà l'aler del Joventut.

Després de la fase de preparació per als Jocs Olímpics, la selecció no ha perdut cap partit. Per aquesta raó Espanya s'ha eregit com una de les favorites a la cita olímpica per adjudicar-se una medalla, encara que Rudy prefereix no fer previsions sobre un possible resultat i remarcà que ja «es veurà com estaran en tots aquests enfrontaments físicament, perquè són molts i molt intensos». «Sempre fa il·lusió jugar contra jugadors de l'NBA, però nosaltres hem d'estar pendents de la nostra lligueta. Estats Units és a l'altre grup i intentarem evitar-los en els encreuaments perquè serà complicat. Esper veure'ls a la final», afegí el jugador del Joventut.

En aquest sentit destacà la selecció nord-americana com «un dels rivals a batre, perquè són un equip de l'NBA», però aclarí que Argentina els ho «va posar molt difícil per guanyar el partit a Madrid, encara que a la fi ho vàrem poder aconseguir. També Lituània i Sèrbia porten molt bones seleccions que seran allà».

Per altra part, sobre la seva germana Marta Fernández, també integrant de la selecció de bàsquet, explicà que «dos germans, un en masculina i una altra en femenina, sorprèn a molta gent» i que s'ho passarà «genial amb ella» i intentaran «gaudir al màxim».

Precedents
La impressionant trajectòria de preparació dels pupils de Mario Pesquera -set victòries en set partits- permet somiar en fites màximes i recuperar l'antic sabor d'aquella antològica actuació a Los Angeles (1984), on només Estats Units frenà Epi, Iturriaga, Solozábal, Corbalán i companyia. La motivació i la il·lusió d'una colla de joves valors liderada per Gasol, però amb àmplia experiència, recupera aquelles sensacions.

La selecció enganxa i fa somiar, encara que la realitat olímpica és ben diferent perquè Espanya tindrà adversaris d'indubtable vàlua com Argentina, actual campiona del món, Sèrbia i Montenegro o la indomable dels Estats Units. Lituània, Grècia, Itàlia o la Xina també són en el mateix camí per les medalles.