El nord-americà Lance Armstrong s'enfronta a partir d'avui a un repte que ha estat impossible per a totes les llegendes de la cursa francesa en més d'un segle d'història: aconseguir apuntar-se el sisè títol del Tour en el palmarès, una fita que s'ha negat fins ara a vertaders artistes de la bicicleta.
El primer a inscriure el seu nom cinc vegades a la llista de guanyadors fou el francès Jacques Anquetil (1957, 61, 62, 63 i 64), però no optà per voluntat pròpia al sisè l'any 1965, un any després del seu inoblidable duel amb el seu compatriota Raymond Poulidor als pendents del Puy de Dome.
A suggeriment del seu director esportiu, Raphael Geminiani, el campió normand es va estimar més intentar i guanyar el doblet Dauphiné Libere i Burdeus-París, també un repte inèdit en aquella època.
L'any 1966, el «mestre» Jacques, ja en plena decadència de la seva carrera amb 32 anys, els mateixos que té ara Armstrong, es va estimar més ajudar a un dels seus companys amb opcions al triomf, Lucien Aimar, que no deixa escapar l'ocasió per guanyar a París.
En aquella època ja existia la noció del rècord, però també es valorava, més que en l'actualitat, el fet de comptar amb un bon palmarès a base de guanyar diferents proves.
Avui, Armstrong, per exemple, com abans ho va fer Indurain, fonamenta tota la seva preparació en el Tour de França.
El belga Eddy Merckx tallà la seva ratxa triomfal en el Tour l'any 1973, després de guanyar les quatre edicions anteriors. Aquell any s'estimà més apuntar al seu increïble palmarès la Volta a Espanya i el Giro d'Itàlia. L'any 1974 tornà al Tour per guanyar i un any més tard claudicà davant el francès Bernard Thevenet.
El «Caníbal» perdé el jersei groc després d'una dura batalla al Puy de Dome i dos dies després a l'etapa alpina de l'Izoard perdé molt temps en acusar una lesió. Així i tot, acabà el Tour en segona posició. Dos anys més tard, el campió més lloat de la història, a l'edat de 32 anys, es classificà sisè a la seva darrera participació.
Un decenni després fou el francès Bernard Hinault qui es va detenir en el seu camí triomfal una vegada aconseguit el cinquè Tour. El sis es convertia ja en un número maleït. El bretó hagué de presenciar el regnat durant dos anys (1983 i 84) de Laurent Fignon abans de tancar el seu cicle l'any 1985, amb una fractura al nas inclosa. El seu relleu l'agafà un altre company de files, el nord-americà Greg Lemond.
El ciclista navarrès Miguel Indurain es presentà en el Tour 96 amb el rècord de cinc títols consecutius, el primer corredor de la història que aocnseguia aquesta fita. Aquest any fou el final d'un mite que no tornaria a rodar per les carreteres franceses. Poc després es retirava a l'etapa de Los Lagos a la Vuelta a Espanya, a la que seria el seu adéu definitiu del ciclisme.
L'esfonsament del campió navarrès es produí a falta de 4 quilòmetres de coronar el Col des Arcs, als Alps. Allà mostrà la seva cara més humana. Fou un Tour marcat en el seu inici per la pluja i el fred. Aquell dia sols fou el primer d'un calvari que es perllongà, fins i tot, a l'etapa que acabava a Pamplona, quan va perdre més de cinc minuts. «Miguelón» acabà desè a París a la seva 12a participació a la Grande Boucle. I tres anys despés comença l'era Armstrong.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.