TW
0

La selecció espanyola cercarà avui (20.45 hores) un punt per a la història, en un partit que a Portugal titllen metafòricament de «guerra», que Espanya, mitjançant el seu capità, Raúl González, defineix com a «espectacle» i on l'equip d'Iñaki Sáez sortirà amb l'únic manual que coneix, el de guanyar.

L'empat serveix a Espanya per estar en els quarts de final de l'Eurocopa, però aquest equip no ha estudiat aquesta recepta. Si se surt a empatar, el més normal és perdre. Això diu el catecisme del futbol. No domina l'equip espanyol els paràmetres i l'ofici d'Itàlia, per exemple. Ni tampoc compta Espanya amb futbolistes per adormir un partit, almenys d'inici. Perquè a la banqueta hi és Xavi, un futbolista de perfil ideal per comandar i posar el fre de mà quan correspongui. Però a algun aspecte s'ha de renunciar d'entrada.

Diu Iñaki Sáez que aquest col·lectiu és un equip molt jove. Un grup que és ofensiu de cap a peus. Aquí és ofensiu fins i tot Iker Casillas, acostumat habitualment a treure ràpid, a crear i no a destruir ni aguantar el resultat. «Duc dos dies o tres sense llegir la premsa. Tenc les coses clares. Tenc confiança», digué ahir Sáez a Lisboa, on arribà Espanya enmig d'unes espectaculars mesures de seguretat.

Es presenta una Espanya amb quatre canvis. Aquesta vegada sí. No hi ha enganyifes per part de Sáez. És més, ahir horabaixa, com era habitual fins que davant Grècia canvià de plans, tornà a donar l'onze inicial 24 hores abans del partit. Lesionat Etxeberria, entrarà Joaquín. I sancionat Marchena, el seu lloc l'ocuparà el bètic Juanito. El tercer canvi consisteix en l'entrada de Xabi Alonso en el lloc de Baraja i el quart suposarà la titularitat del davanter Fernando Torres per Morientes. Sense oblidar l'evolució de Raúl Bravo, qui 'tocat' hauria de marcar Luis Figo. Sáez s'ho ha pensat bé.

Espanya necessita millorar diferents aspectes del seu joc, vegent l'evolució dels seus partits previs davant Rússia i Grècia respectivament. Sáez apostarà novament per obrir el camp. Compta amb extrems de primer nivell i Espanya ha d'exprémer aquest aspecte. Joaquín per la dreta i Vicente per l'esquerra, són fixos i indiscutibles en aquests moments. El percentatge d'arribades per les bandes és gran per a Espanya, encara que el de pegada no ho és tant. Amaga però no remata amb contundència. Avui sortirem de dubtes sobre el futur d'Espanya.