Els canvis d'Aragonés feren possible que el Newcastle derrotàs el Mallorca

El Newcastle fa bons els tòpics que es refereixen al futbol anglès i és, per tant, un equip al qual li agrada el futbol directe i que pateix, i molt, quan no té la pilota. Luis Aragonés ho sabia i, de sortida, el Mallorca fou millor. Després d'un emotiu minut de silenci, amb els titulars vermellencs abraçats, el Mallorca inicià el partit ben concentrat i amb la clara idea de manejar l'esfèric. Etoo disposà de dues ocasions, però el davanter camerunès envià la pilota fora i no encertà a tocar bé l'esfèric a boca de canó.

El Newcastle semblava desconcertat, fora de lloc, i no aconseguia trenar una sola jugada. L'àrbitre luxemburguès no encertà en sancionar en fora de joc una jugada a la qual Etoo s'havia quedat sol davant el porter Given. El Newcastle avançava les seves línies cercant el fora de joc dels vermellencs, deixant grans espais que els homes d'Aragonés podien aprofitar. Amb el pas dels minuts, el Newcastle reaccionà tímidament, però s'arribà al descans sense gols.

La segona part s'inicià de manera ben diferent. El Newcastle passà a controlar el partit, pressionà el conjunt anglès, però fou el Mallorca qui marcà en aprofitar Correa un rebuig, després que Etoo estavellàs la pilota al pal. Aragonés volgué assegurar el triomf, donà entrada a Marcos i Finidi en substitució de Colsa i Correa i arribà el gran desastre. Una errada de Niño i Lussenhoff va fer possible que Bellamy es quedàs sol davant Leo Franco i empatàs. El desgavell mallorquinista era complet quan Shearer, de cap, empatà. Tot seguit, Robert, de falta directa, marcà amb un xut ras i potent.