Clàssica d'Almeria Pinau inscriu el seu nom a la prova

La cursa va estar marcada per aquesta escapada, el sol i el vent que va pegar de front per la zona de Tavernes i que es va convertir en aire de costat quan es va coronar el darrer alt de la prova, el Port d'Alhama, de segona categoria. Allà, l'escamot va desistir d'avortar una escapada que va augmentar les diferències de forma paulatina des de la sortida de la cursa.

Amb l'arribada del primer port de muntanya, situat al Mirador de Carboneres (km. 44,1), se superaren ja els deu minuts. Allà es va imposar Muñoz (Comunitat Valenciana-Kelme), amb lleuger avantatge sobre el seu company Conca (Comunitat Valenciana-Kelme) i un combatiu Joseba Zubeldia (Euskaltel-Euskadi).

El decorat no canvià amb el pas per l'Esprint Especial de Carboneres (km. 52,5). Amb tots els equips representats a l'escapada, el vent afectant més el grup que els escapats, les diferències van créixer.

Pollack (Gerolsteiner), López (Relax) i Noval (US Postal) eren els primers, amb un grup que estirava gairebé a bloc fins a començar la pujada dels Molins de Riu Aigües. Allà, amb 12.40 sobre el cap d'un escamot del que va tirar US Postal, es va passar pel km. 87,8 de carrera i la pujada gairebé es feia en fila índia, encara que sense que ningú pogués demarrar per escapar-se.

Només Muñoz i Conca -ambdós del Comunitat Valenciana Kelme- varen tenir una mica més de cop de pedal per puntuar així a l'esmentat port i enfilar rumb a Alhama, no sense abans sumar Zubeldia punts importants per al gran premi de la muntanya que finalment s'enduria.

Ja als carrers d'Almeria i al primer pas per meta, Brioixos La Boulangere donava el cop i ajuntava els seus dos homes, Pineau i Voeckler, que van córrer rabents fins a la meta final, entrant de la mà i deixant Voeckler que Pineau travessàs la meta amb un minúscul avantatge, per guanyar la primera Clàssica d'Almeria que no acaba en esprint.