Nou disgust a Son Moix. El Mallorca tornà a caure i ho féu davant un rival que no demostrà ser superior, però que sabé treure profit de les circumstàncies favorables.
Amb aquesta nova etzagaiada, els de Luis Aragonés se situen, per mèrits propis, en la zona perillosa de la classificació.
El partit va ser vistós, intens i, a estones, espectacular. Però el decidiren dues jugades claus. Concretament dos u contra u de Fernando Torres contra el porter mallorquinista. La primera acabà amb l'expulsió de Leo Franco, la segona es resolgué amb el gol de la victòria madrilenya.
Luis Aragonés i Gregorio Manzano s'enfrontaven de nou, però aquesta vegada amb les seves esquadres damunt el terreny de joc. El primer, al capdavant d'un Mallorca que s'enfonsa cada jornada una mica més i el segon amb les brides d'un Atlètic de Madrid que no ha acomplit les expectatives d'aquesta temporada i que sobreviu gràcies a la genialitat del jove Fernando Niño.
Aragonés plantejà el partit amb un 4-2-3-1, amb Colsa i Pereyra com a pivots i Campano i Finidi com a carrilers. Manzano situà un dibuix tàctic amb quatre defenses, quatre migcampistes dibuixant un romb i dos homes en punta.
El partit començà amb lleuger domini mallorquinista. Colsa, un dels millors ahir, féu dos xuts prou intencionats al minut 2 i al minut 5. Al minut 6 era Etoo qui encarava Aragoneses, però aquest rebutjava a córner. El Mallorca duia la iniciativa.
Però la marxa del partit s'estroncà amb la primera jugada de contracop de l'Atlètic. Corria el minut 22, quan Ibagaza realitzà una assistència perfecta per Torres, qui encarà Leo Franco i davant la seva sortida disparà a porta. El xut de Torres va ser interceptat per les mans de l'arquer mallorquinista, que ja es trobava fora de l'àrea. L'àrbitre del partit no ho dubtà, assenyalà la corresponent falta i expulsió de Leo Franco.
El Mallorca va refer les línies i Aragonés sacrificà Campano per donar entrada a Miki.
A partir d'aquí, el domini mallorquinistà desaparegué i el substituí un partit obert, amb contínues arribades a una porteria i altra i amb constants alternatives. No hi hagué, però, grans ocasions de gol. De fet, durant la primera meitat, la més clara fou al minut 29, quan Nano rematà una pilota penjada damunt l'àrea mallorquinista, però la pilota sortí llepant el travesser.
La segona meitat, malgrat la superioritat numèrica de l'Atlètic, va ser molt igualada. El joc era molt vertical i es produïen arribades constants a les dues àrees, encara que el cert és que no hi havia grans oportunitats de gol.
Els minuts anaven passant i l'empat a zero gols semblava consolidar-se en el marcador, però quan tot semblava dat i beneït, arribà la jugada decisiva: Fernando Torres controlà la pilota a una vintena de metres de l'àrea mallorquinista, la conduí amb habilitat i superà per força i rapidesa el defensa Iván Ramis. Davant la sortida de Miki, el davanter madrileny va fer una mitja volea i col·locà la pilota per damunt del porter i així aconseguí el gol de la victòria atlètica.
El mallorquinisme es quedava glaçat i el Mallorca a la part baixa de la classificació.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.