El TAU guanya el passi a semifinals

El Tau passà la corresponent factura pendent que tenia amb l'Estudiantes, per haver-li trencat la ratxa de victòries com a local a la Lliga, carregada amb l'adéu a les semifinals i el bitllet de tornada a casa segellat i firmat, igual que fa deu anys, quan ambdós equips s'enfrontaren a l'anterior Copa sevillana.

Si alguna eliminatòria d'aquesta edició oferia un pronòstic impossible aquesta era la que enfrontava els col·legials amb els bascs. L'equilibri es presumia des del principi i quedà completament confirmat amb el salt inicial. Tau i Estudiantes disputaren un cara a cara sense concessions, un d'aquests partits en els quals les errades no es perdonen.

Els madrilenys foren els primers a guanyar a domicili el Tau a la Lliga en l'últim precedent que existia entre ambdós equips, però en aquell partit no jugà l'italoargentí Andrés Nocioni. A Sevilla sí jugà l'internacional, l'estrella de l'esquadra vitoriana i la seva presència es féu notar, i molt.

Nocioni construí juntament amb el seu compatriota Luis Scola i el lituà Arvidas Macijauskas el triangle d'or del Tau, un trident inesgotable en la producció ofensiva que convertí 34 dels 50 punts anotats per l'equip basc en els dos primers quarts. L'Estudiantes, amb Felipe Reyes com a principal referent atacant, repartí més els seus recursos ofensius, però sense trobar tanta continuïtat i solidesa com el Tau.

L'esquadra vitoriana tardà bastant a fer valer l'eficàcia dels seus martells percutors, però quan ho féu, enmig d'un matx disputat a molta velocitat, amb defenses de ferro i una gran lluita pels rebots dins la pintura, obrí un còmode forat de gairebé deu punts de diferència al final del segon tram (50-41) que després resultarien insalvables.