Ha estat, aquest, un dels pitjors mesos de Lliga del «Savi» a la banqueta del Reial Mallorca, on tornà com el fill pròdig després d'haver protagonitzat una de les millors campanyes dels illencs -els classificà per jugar la Lliga de Campions - i amb la missió de treure els vermellencs del pou al qual s'havien enfonsat amb el lusità Jaime Pacheco a les seves regnes.
Aragonés començà amb victòria la seva nova singladura al Mallorca, en derrotar l'Apoel per 4-2 a la Copa de la UEFA, just un parell de dies després de firmar el seu contracte com a successor de Jaime Pacheco a la banqueta. A la Lliga, perderen contra Atlètic de Madrid (2-1) i Barcelona (1-3), guanyaren el Deportivo (0-2) en un gran partit i foren golejats pel València (0-5) jugant amb deu des del primer minut per la polèmica expulsió de Fernando Niño.
Posteriorment, emperò, el tècnic féu notar la seva mà i dotà l'equip d'una ambició i concentració damunt del camp que el dugué a igualar el seu antic rècord de cinc victòries seguides: Múrcia (4-1), Reial Societat (0-1), Betis (2-1), Vila-real (0-2) i Valladolid (1-0).
La sort acompanyava llavors els illencs i pareixia que l'equip havia agafat tanta embranzida que les grans fites tornarien a estar a l'abast. No obstant això, Son Moix va veure contra els val·lisoletans la seva darrera victòria. S'acabà la ratxa i el Mallorca encadenà tres derrotes contundents a mans de Màlaga (3-1), Reial Madrid (1-3) i Espanyol (2-0), a més del 2-0 encaixat al Ciutat de València a favor del Llevant i ser eliminats de la competició del KO.
La Copa del Rei tornava a ser una de les grans esperances del Reial Mallorca, actual campió, i el fet de quedar-ne fora, i a més en un dels seus pitjors partits de la temporada, ha estat un dels cops més durs que Aragonés ha assestat al mallorquinisme.
Pel que fa a la Lliga, el d'Hortaleza, amb les tres derrotes esmentades, igualava les decepcions també encadenades en les primeres jornades de Lliga de la temporada 2000/01, quan perdé contra València (4-0), Màlaga (0-1) i Athletic (2-1), amb la diferència que en aquella ocasió l'equip no estava rodat i encaixà un gol menys.
La irregularitat s'està convertint en la tònica habitual del Reial Mallorca dels darrers anys, que la temporada passada, amb Gregorio Manzano com a director d'orquestra, va ser capaç de passar a comptar els enfrontaments per derrotes a encadenar set victòries consecutives.
Són moltes les causes que es poden assenyalar com a responsables d'aquests mals resultats, però n'hi ha dues que destaquen d'entre tota la resta: la inestabilitat defensiva i el mal estat de forma de Samuel Etoo.
Respecte de la primera, els illencs tan sols han aconseguit mantenir la seva porteria a zero en cinc ocasions de les divuit jornades disputades, la darrera de les quals data del partit contra el Valladolid el 6 de desembre, quan a més se sumà la darrera victòria a la Lliga.
La desconcentració i la lentitud dels centrals són evidents a tots els partits i els davanters rivals acostumen a no tenir problemes per encarar en solitari Leo Franco. A aquest fet cal afegir-hi el mal rendiment que està oferint Samuel Etoo, qui, immers enmig de la polèmica extraesportiva, no és el jugador determinant i letal que necessita l'equip per tirar endavant.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.