El nou decret de federacions introdueix canvis substancials

Creació d'una Federació. El projecte de Decret facilita la creació de noves federacions. L'acord de constitució d'una nova federació haurà d'estar subscrita com a mínim per quatre clubs esportius o, en un altre cas, per un nombre no inferior a 200 practicants disposats a federar-se. En el decret ara vigent, el nombre de clubs necessaris eren vuit i els esportistes disposats a federar-se, 500.

Els presidents dels comitès. Segons el nou decret, els presidents dels òrgans i comitès necessaris «seran elegits mitjançant votació per i entre els membres de cada un d'ells. El decret, així mateix, deixa clar que com a mínim, existiran els comitès d'àrbitres i tècnics. Fins ara, el president de la Federació tenia la potestat d'elegir els presidents dels distints comitès, malgrat que el decret en vigor explicita la possibilitat que fos escollit per votació. Aquest canvi ha aixecat polèmica entre els presidents de Federació que ja coneixen el projecte. D'una banda, democratitza al màxim l'elecció dels presidents de comitès, però pot fer possible també que els màxims responsables de tècnics i àrbitres no tenguin la confiança del president de la Federació. Al món del futbol, en tot cas, és evident que el nou Decret suposa un canvi substancial, ja que Domènech Riera ha presidit el Comitè d'àrbitres sense el suport del col·lectiu des de fa anys.

Assemblea. L'assemblea general haurà de comptar amb un màxim de 80 membres i un mínim de 16, «els quals seran elegits per i d'entre els membres dels diferents estaments (clubs, esportistes, tècnics i àrbitres)... mitjançant vot igual, lliure i secret, d'acord amb un sistema de llistes obertes». Així mateix, amb el nou decret cada un dels quatre estaments haurà de comptar amb un nombre d'assembleistes que oscil·larà entre un mínim de quatre membres i un màxim de 20, i que en tot cas serà divisible per quatre. La distribució dels assembleistes, com fins ara, es farà per Illes, atorgant el 50 per cent a l'illa amb major implantació i el 25 per cent a les altres dues. Fins ara era necessari que un estament o illa tingués com a mínim el 10 per cent de tècnics, esportistes o àrbitres per poder tenir representació a l'assemblea. Amb el nou decret basta que hi hagi un sol membre d'un determinat estament perquè tengui dret a estar en l'assemblea. D'aquesta manera, es pot donar el cas a alguna petita Federació que els dos únics àrbitres d'una illa hagin de ser escollits assembleistes de forma obligatòria, malgrat que la seva existència sigui quasi anecdòtica en el conjunt de les Illes Balears.

Candidats. El projecte de decret deixa clar que els candidats que pertanyin a dos o més estaments únicament podran presentar la seva candidatura en representació d'un estament i exercir el seu vot solament en relació a l'estament en el que figuren com a candidats. Aquesta qüestió és especialment important, ja que fins ara una mateixa persona podia votar per diferents estaments. Ara, regirà el principi de cada persona, un vot.

Junta electoral. La junta electoral haurà d'estar formada per tres titulars i 3 reserves d'entre els assembleistes. La novetat és que els membres de la junta hauran de ser assembleistes. Aquest punt ha suscitat també polèmica, ja que es considera que els assembleistes poden tenir adoptada una posició determinada en cas de confrontació electoral.

El vot. El projecte de decret fa una important passa endavant per democratitzar les eleccions a les federacions. Prohibeix el vot per delegació. Així mateix, queda prohibit el vot per correu per l'estament de clubs, ja que el pot exercir el president o qualsevol membre de la seva junta directiva. «Només es podrà utilitzar el vot per correu quan els possibles votants es trobin absents de les Illes amb motiu de la seva participació en competicions nacionals o internacionals», diu textualment el projecte de decret. Queda també perfectament regular el vot per correu que sí podran exercir tècnics, àrbitres i esportistes. Es manté el sistema de llistes obertes i cada elector podrà assenyalar a la seva papereta un nombre igual o inferior al nombre d'assembleistes que corresponguin al seu estament per illa.