El Reial Madrid posà fi a vint anys de sequera al Camp Nou i aconseguí una treballada victòria davant un Futbol Club Barcelona que tornà posar molt de cor, però que demostrà una preocupant falta de pegada en atac. Ambdós equips sortiren al terreny de joc molt tensos, la qual cosa es traduí en uns primers minuts de partit excessivament imprecisos i accelerats. El respecte a l'equip rival representava un contrapes a la creativitat de les estrelles d'una i altre esquadra i les ocasions clares brillaren per la seva absència.
El Barcelona començà el partit cedint el control de la pilota al Madrid i esperant la seva oportunitat al contracop. Durant molts minuts i malgrat els crits de la graderia deixaven ben clar el contrari, el conjunt de Queiroz semblà l'equip local. Beckham fou el primer en provar sort amb dues innocents rematades que Víctor Valdés aturà sense despentinar-se.
Superat el primer quart d'hora, el Barça estirà les seves línies i començà a posar a prova la consistència de la sempre qüestionada defensa blanca. Salgado i Luis García protagonitzaren un espectacular duel en la banda dreta. Rijkaard veia passar el temps sense que el seu equip traduïs el seu domini en perill i no fou fins al minut 34 quan Xavi feu treballar de valent Iker Casillas amb un llançament de falta que el porter madrileny desvià a còrner molt aprop de l'escaire de la seva porteria.
Però quan més mèrits feia el Barcelona per avançar-se en el marcador, Roberto Carlos envià al fons de la xarxa una bona centrada de Zidane, amb un potent xut que desvià lleugerament Cocú despistant Valdés. En el seu primer avis seriós, el Reial Madrid no perdonà. El gol fou un autèntic gerro d'aigua freda per a les més de noranta-mil ànimes que ompliren les graderies del Camp Nou, que començaren a tèmer la caiguda del mite forjat pels vint anys d'imbatibilitat a la Lliga davant l'etern rival.
El Barcelona començava a pagar car el seu conservador plantetjament. Amb el mínim avantatge visitant i en mig d'un ambient de sotsobra s'arribà al descans. A la represa el conjunt blaugrana canvià d'estratègia i apostà per l'explotació de les bandes. Rijkaard donà entrada a Quaresma i Overmars i el Barça guanyà en profunditat.
El Barcelona, amb més cor que cap cercà amb insistència la porteria de Casillas, però fou Raúl qui avisà del perill del Reial Madrid a la contra amb una rematada al travesser després d'una gran centrada de Beckham des de la banda esquerra. Enrabietats, els blaugrana respongueren amb dues perilloses rematades de Overmars i Gerard, però el porter blanc tornà ser el de les millors nits i avortà el perill.
Com no podia ser d'una altra manera, el Reial Madrid sentencià en el minut 73 en una ràpida jugada de contracop que culminà Ronaldo. Kluivert donà el emoció al tram final del matx al escurçar diferències en el minut 83 i Gerard tengé l'empat en les seves botes al rematar una centrada des de la banda esquerra a boca de canó i en postura forçada, però Casillas tornà lluir el seu uniforme d'heroi. El partit s'acabà amb un Reial Madrid tancat al seu camp i demanant la hora.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.