A la imatge, Poli pugna per la pilota amb Lussenhoff. | TOMÀS MONSERRAT.

TW
0

Quin desastre! Vergonya! El Reial Mallorca just empatà (1-1) davant el Copenhaguen en un partit desastrós, però es classificà per a la següent ronda de la Copa de la UEFA. Luis Aragonés havia anunciat canvis i capgirà l'equip inicial de dalt a baix, ja que no mantingué a l'onze un sol dels futbolistes que guanyaren diumenge a Sant Sebastià. El tècnic donà oportunitats als no habituals, que completaren un partit esperpèntic, un ridícul dels grossos.

El Copenhaguen era conscient que l'eliminatòria estava ben perduda, que just un miracle els podia classificar per a la següent ronda de la Copa de la UEFA. Ben aviat, quedà clar que el miracle era possible i que només la falta de punteria dels danesos faria possible que el Mallorca no fos humiliat i eliminat.

De sortida, ja quedà clar que els suplents del Reial Mallorca no tenen entitat ni per ocupar la banqueta. El Copenhaguen protagonitzà les primeres aproximacions amb perill i no tardà a sembrar d'inquietud la porteria de Miki. El centre del camp vermellenc no aconseguia retenir la pilota, passar dues pilotes consecutives... Quin desastre! Els habituals suplents semblava que no hi posaven ni ganes, que és el mínim.

Així i tot, el Reial Mallorca disposà de la primera gran oportunitat quan en el minut 16 -en la seva primera aproximació- Raúl Martín, de cap, rematà fora una bona centrada d'Stankovic. El festival danès començà tot seguit. Zuma i Roll Larsen, els homes més avançats del Copenhaguen, varen treure els colors a la defensa mallorquinista una vegada i una altra. Norregaard, de cap, provocà el lluïment de Miki en el minut 22. Els danesos, malgrat pugui semblar mal de creure, dominaven i eren molts millors. Zuma, poc abans que es complís la primera mitja hora de joc, xutà per sobre la porteria de Miki, que era fora de lloc. Quina errada! Bruggink, en el minut 36, fallà una bona ocasió a boca de canó, però el Copenhaguen continuà dominant i fallant. Abans d'arribar al descans, els danesos encara tingueren temps de tudar fins a tres claríssimes ocasions més. Els aficionats, al voltant de cinc-mil, ni protestaven, sinó que es limitaven a contemplar bocabadats com els danesos fallaven una ocasió rera altra.

La segona part començà com havia acabat la primera. És a dir, amb millor joc dels danesos, que fallaren ben aviat dues clares oportunitats. Aragonés reaccionà i donà entrada a Nagore i Campano, que donaren un altre aire a l'equip. El Mallorca canvià, millorà, i Campano aconseguí inaugurar el partit en el minut 67 en la primera aproximació amb perill dels mallorquinistes. El partit quedà mort, decidit, però Albrechtsen, en marcar de cap a falta de quatre minuts, donà vida al seu equip. Amb empat en el marcador, el Copenhaguen encara cercà la porteria de Miki i fallà una clara oportunitat que hauria enviat el partit a la pròrroga. El Mallorca quedava així classificat.