La victòria a Riazor du l'optimisme al Mallorca

Els jugadors entrenaren ahir immersos en un ambient més distès i il·lusionat que els darrers dies

Correa lluita pel control de la pilota amb Valerón en el transcurs del partit a Riazor.

TW
0


El Reial Mallorca va aconseguir dimecres a l'estadi de Riazor quelcom més que tres punts: la confiança que havia perdut en ell mateix i en les seves possibilitats. L'equip, que havia iniciat el viatge cap al feu del líder amb cap baix i el cartell d'equip perdedor, tornà amb la dosi de moral que els va injectar haver guanyat el líder al seu feu i després d'haver realitzat un gran partit contra el líder.

«Necessitàvem la victòria per tornar a recuperar la moral i les ganes d'entrenar», apuntaven els dos exmatalassers, Colsa i Nagore. I precisament això, il·lusió, és el que es veié ahir vespre durant l'entrenament que l'equip va realitzar a la gespa de Son Bibiloni.

«Hem demostrat que ara ja podem guanyar qualsevol», coincidien a apuntar la major part dels jugadors que parlaren amb la premsa i que asseguraren que estaven pensant ja en el conjunt de Rafa Benítez com la seva propera víctima. I és que està clar que un triomf, i especialment com el que es va veure dimecres a Riazor, era precisament el que necessitava el vestidor mallorquinista per recuperar aquella ràbia i confiança que la temporada passada el convertí en campió de la Copa del Rei.

Gonzalo Colsa i Txomin Nagore, especialment el segon -qui ahir no titubejà a l'hora de reconèixer que «he fet el meu millor partit en els darrers mesos»-, brillaren al mig del camp amb un bon criteri a l'hora de fer circular l'esfèric; per darrere d'ells, els veterans Miquel Àngel Nadal i un reubicat al lateral esquerre Javier Olaizola anul·laren totalment Diego Tristán i Víctor, que ahir lideraren una de les millors davanteres de la Lliga espanyola; mentre que per davant Samuel Etoo corria totalment lliure ajudat per un Jovan Stankovic i un Fernando Correa que es trobaren molt a gust amb la seva titularitat a Riazor.

En definitiva, un còctel que, mesclat convenientment per la sàvia mà de Luis Aragonés va derivar en un equip que es mostrà implacable damunt del terreny de joc i aconseguí guanyar per primera vegada en la seva trajectòria a la Primera Divisió al Deportivo en un partit de Lliga.

Optimisme, tranquil·litat, ambició i confiança, però no eufòria, era l'ambient que es respirava en conseqüència ahir al migdia a Son Sant Joan, quan l'expedició mallorquinista va aterrar. El cansament acumulat per les prop de quatre hores de viatge que duien acumulades era més que lògic en els rostres dels jugadors vermellencs, però també la satisfacció d'haver pogut trencar finalment la mala ratxa de resultats que els ha sepultat a les posicions de descens.

Els titulars es dedicaren, bàsicament, a jugar amb la pilota, mentre que els suplents assajaren jugades a pilota aturada dins del suposat context de, com cridava Luis Aragonés, «ser els darrers segons dels partit». Al final de la sessió, crits i rialles al vestidor.