Victòria AmengualPalma21/10/03 0:00
TW
0


Mallorquinista ja de ben petit, Bartomeu Cursach anuncià ahir una decisió que possiblement hagi estat de les més dures de la seva vida. El seu comunicat oficial arribava just dos mesos després -es compleixen avui- d'haver estat presentat com el nou màxim accionista del Mallorca, i obria així una nova etapa d'incertesa en el si del club.

Amb el Grupo Zeta com a màxim accionista en teoria però a la pràctica desaparegut, el Mallorca corria un perill seriós de convertir-se en equip de Segona B als despatxos, ja que no tenia prou solvència per pagar els seus jugadors. Cursach acudí llavors a la cridada de socors d'Alemany i accedir a prestar al club els deu milions d'euros (1.600 milions de les antigues pessetes) que permeteren a l'entitat continuar viva a Primera i convertir-se, a posteriori, en l'actual campió de Copa. I és que va ser just abans que es disputàs la final de la Copa a Elx quan Mateu Alemany, acompanyat pel seu assessor Ramon Rosselló, anunciava l'inici d'un procés d'ampliació de capital que perseguia l'objectiu de tornar el Mallorca a les mans d'empresaris autòctons. El nom de Bartomeu Cursach com a possible nou màxim accionista va protagonitzar els primers rumors, si bé l'empresari assegurà en tot moment que «compraré accions, però no tenc intenció de fer-me amb el control del club».

Bartomeu Cursach és conegut pel fet de controlar les millors discoteques de i liderar l'imperi d'oci més famós de Mallorca. No obstant això, l'empresari sempre s'ha mostrat reticent a convertir-se en primer plat dels mitjans de comunicació, per intentar fugir de tota possible polèmica. Tan sols el seu amor pel Mallorca havia posat punt final a la seva vida en un tercer pla de l'actualitat per convertir-lo en el centre de les crítiques i dels elogis.

Va ser el mes d'agost de l'any 2002 quan la seva vida patí el daltabaix que ell tant volia evitar. El seu cor mallorquinista i, d'una manera molt especial, la seva amistat amb Mateu Alemany l'impulsaren a prendre una decisió complexa de la qual potser un any més tard s'ha penedit.

A canvi, l'empresari mallorquí es quedava amb els drets econòmics -no federatius- de dos dels millors jugadors del club en aquell moment: Samuel Etoo i Leo Franco. La notícia la va fer pública en primícia Diari de Balears, en la seva edició del 6 de novembre, i l'entorn mallorquinista començà a veure llavors en la figura de l'empresari mallorquí el patró millor per capitanejar un vaixell que navegava per aïgues tempestuoses.

Cursach dugué tan bé com pogué aquest protagonisme sobtat i gaudí com qualsevol altre dels fracassos i els èxits del Mallorca de Gregorio Manzano. L'empresari era un fix a la llotja i no es perdé tampoc la celebració del títol de Copa, però encara mirava de viure tan al marge com fos possible de l'actualitat vermellenca, al·legant que no feia part d'aquell club i insistint que no es convertiria en el relleu del difunt Antonio Asensio.

Dos mesos més tard, i en concret el 21 d'agost, aquestes paraules perderen tot el sentit, després d'haver adquirit tres milions d'euros en accions i acceptat convertir-se en el cap visible d'un consell d'administració format bàsicament per empresaris mallorquins, i del qual la seva filla Sònia era la sotspresidenta.

La implicació de Cursach en el projecte havia estat clau perquè l'empresariat mallorquí acudís a la crida d'un Mallorca que volia deixar de dependre del Grupo Zeta. L'empresari era conscient que acceptar aquesta responsabilitat el convertiria en el centre d'atenció dels mass media, però no es podia imaginar els «insults ni les falses veritats» que alguns d'ells li dirigirien.