Paco Soler abandona el futbol, despres de tretze temporades i una estoneta al Reial Mallorca. El gran capità, que ja no ho era des del 12 de març passat, ha dit adéu al Mallorca i al futbol. Una lesió crònica de maluc l'ha derrotat i, abans d'enganar el club, l'afició, l'entrenador i a ell mateix, ha decidit fer el darrer gran servei al club i dir-li adéu.
Paco Soler va néixer el 5 de març de 1970 i té, per tant, trenta-tres anys. Es va formar a les categories base del Cide, quan el conjunt col·legial militava a la Divisió d'Honor Juvenil, i hi coincidí, entre altres, amb Marcos Martín de la Fuente, Gabriel Vidal, Magí, el porter Marcos... No era el més espectacular d'una quinta excepcional, però sí el més feiner, el més volenterós.
Acabada la seva etapa com a juvenil, fitxà pel Reial Mallorca i defensà durant una sola temporada els colors del filial, per passar tot seguit al primer equip. Era la campanya 1990-91 i fins ahir Paco Soler ha defensat al seu equip, el seu club. Des d'aquells dies i fins ahir, el futbol i el Mallorca mateix han canviat com de la nit al dia. Ja no hi ha res igual. Paco Soler n'ha vistes de tot color. Ha viscut tot tipus d'experiències: alegries, decepcions, plors i rialles. Paco Soler és llegenda viva, però ara ja no està en actiu.
És, sense cap dubte, un dels futbolistes llegendaris d'aquest club. No ha estat mai un golejador excepcional, ni una estrella rutilant, però el seu sacrifici abnegat a favor del grup, dins i fora del terreny de joc, no ha passat mai desapercebut.
Soler ha passat moments bons i dolents, però a l'hora de l'adéu just queden les alegries. La temporada passada patí de valent i, fins i tot, deixà la capitania. Fou humiliat en reiterades ocasions per Gregorio Manzano, però no sortí cap mala paraula ni una de la seva boca. Aguantà en silenci. Paco Soler no és un futbolista més del Reial Mallorca, ni tan sols un jugador especialment carismàtic. És molt més.
Paco Soler fa part de la història més recent del Reial Mallorca. Els intents fallits per aconseguir l'ascens, l'anhelat retorn a Primera Divisió, les finals de la Copa del Rei, l'eixida a Birmingham per a la gran cita de la Recopa, la Supercopa... Paco Soler les ha vistes totes i durant anys, sobretot mentre exercí de capità, ha tingut esment dels companys. La seva aportació al club és inconfessable, impagable: el Reial Mallorca perdé molt, ahir. No s'ha retirat un futbolista més.
Paco Soler ha viscut un caramull de batalles i ha plorat com qualsevol altre aficionat amb les derrotes i amb les alegries. Chichi Soler, en tot cas, com l'entitat aquests darrers anys, és un triomfador, encara que no hagi oblidat mai les penúries de la Segona Divisió. A Vallecas plorà desconsolat, però d'alegria quan el Mallorca certificà el seu retorn a Primera Divisió. Abraçat amb Lluís Carreras buidà el llagrimer sobre la gespa madrilenya. S'havia acabat la misèria.
Després, arribaren moltes alegries trempades amb alguna decepció. Soler guardarà sempre a la retina un munt d'experiències diferents. Una de les vivències que no oblidarà mai és, sens dubte, la final de la Copa del Rei disputada la temporada passada davant el Recreativo. Paco Soler no en jugà cap minut ni un, però quan arribà l'hora d'agafar la Copa, Miquel Àngel Nadal cridà l'amic i company i la hi entregà.
Paco Soler ja ha deixat el Reial Mallorca i no continuarà vinculat amb el club, si bé no renunciarà mai a l'estima que professa als colors. Ja és exjugador, però sempre serà mallorquinista.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.