Paco Soler diu adéu al futbol

El símbol del Reial Mallorca i campió olímpic el 92 penja les botes enmig d'una gran demostració de senyoriu

«Chichi» Soler ha fet història en el club vermellenc. | SA.

Rafel GallegoPalma08/10/03 0:00

Ahir es va escriure l'epíleg d'una llegenda: aquella que relata la crònica d'un heroi fet a mida del mallorquinisme. Paco Soler, el darrer vestigi del romanticisme vermellenc, anuncià la seva retirada. «Chichi» ha estat un dels guionistes indispensables de la història recent del Reial Mallorca. Com tants altres esportistes d'èlit deixa la seva professió per culpa de les lesions. El seu maluc duia temps murmurant-li que no podia més. Finalment la persona, amb un llarg futur per davant, ha guanyat la partida a l'esportista, amb una brillant carrera al darrere.

Allò que dilluns capvespre era un secret amb altaveus es confirmava ahir de manera oficial. Soler entrà en la sala de premsa de Son Bibiloni amb un ample somriure als llavis. Després d'esperar el metge de l'equip, Joan Pericàs, inicià el seu parlament. «Estic aquí per comunicar que deix el futbol en actiu». Mentre el protagonista del dia pronunciava les seves primeres paraules com a exjugador, per la ment de tots els qui escoltàvem desfilaven les imatges que han fet gran un home petit. Un «senyor» dins i fora del camp que va començar a destacar en el CIDE i que va arribar a ser campió olímpic a Barcelona 92. Un «home de la terra» que penja les botes deixant una petjada indeleble a la memòria col·lectiva del mallorquinisme.

Com no podia ser d'una altra manera, el futbolista que ho ha donat tot pel seu equip, s'acomiadava donant les gràcies. «Estic agraït al club per tot el suport que m'ha donat, també per la deferència que ha tengut el president a l'hora de respectar el meu contracte d'enguany. També vull donar les gràcies a tota l'afició per tots aquests anys.

Uns anys entre els quals elegeix uns quants moments que donen el dibuix de la seva glòria: «El meu debut (a la temporada 90/91 al Vicente Calderón), la primera final de la Copa del Rei (també contra l'Atlètic de Madrid)».

«Però també estic orgullés d'haver viscut el gran canvi del Mallorca: el pas determinant de ser un equip «ascensor» a convertir-se en un conjunt consolidat. Si quan vaig començar m'haguessin dit que avui tindríem una Ciutat Esportiva i un parell de títols no m'ho hagués cregut» afegí el mig centre, que no dubtà a assenyalar Cúper i Aragonés com els entrenadors de la seva carrera.

Soler no vol revelar quina serà la seva dedicació immediata. El que sí té clar és que el proper partit a Son Moix s'acomiadarà de la seva afició. Ben segur que per sentir les emocions que a partir d'ara trobarà a faltar.