E.P.Conca18/09/03 0:00
TW
0


El corredor alemany Erik Zabel, de l'equip Telekom, s'adjudicà ahir a l'esprint l'onzena de la Vuelta ciclista a Espanya, disputada entre Utiel i Conca sobre 162 quilòmetres, en una jornada en la qual es va rodar a gairebé 50 quilòmetres per hora (49,850). També va ser el dia en què Manuel Beltrán es va quedar tallat cedint més d'un minut respecte el mallot d'or, Isidro Nozal.

El gran grup va sortir desbocat a la sortida a Utiel, fita on es va retre homenatge a Ramón Sáez, «Tarzán», i que va ser el primer espanyol que es penjà una medalla de bronze -Luciano Montero guanyà la plata en 1935- en un Mundial en ruta.

Un home a qui varen succeir Luis Ocaña (1973), Juan Fernández (1980, 1987 i 1988), Miguel Induráin (1991; plata en 1993 i 1995), Abraham Olano (or en 1995) i Freire (2000), aquest darrer mallot multicolor el 1999 i 2001. Li va caure bé al gran grup la jornada de descans, després de jugar amb petits desenvolupaments i grans percentatges a les muntanyes dels Pirineus. A la primera hora de cursa s'havien recorregut 49,400 quilòmetres d'asfalt enmig de continuus i animats bots.

En un d'ells, fins i tot el mateix Igor González de Galdeano, centre de la polèmica pel seu lideratge a l'ONCE, va arribar a crear la intranquil·litat entre l'US Postal i Fassa Bortolo. Però només va ser un avís sense més conseqüències.

Per davant, d'un grup de quinze fugats que arribaren als peus de l'Alt del Castillo, de tercera categoria, botaren David Etxebarria (Euskaltel) i Santos González, dos «tot terrenys» que mouen grands multiplicacions al pla. El darrer, agraït al gest de Mario Cipollini, qui li va permetre prendre la sortida a Gijón.

Tots dos administraren un renda de 50 segons a la davallada d'El Castillo, amb una superfície que s'aferrava a les cames i en què Aitor González va veure frenat, per enèsima vegada, el seu intent pel control de l'ONCE. Joaquín Rodríguez tensava la corda, Heras va caure i el grup es veia reduït a la mínima expressió.

La resta va ser una persecució del Telekom per neutralitzar la carretera que els separava del duet González-Etxebarria, compenetrats ells, entrant al relleu i aliats amb un desnivell favorable per arribar a la Ciutat Encisada i repartir-se el triomf. Però la seva feina no va servir per res. Quan l'equip Telekom es fixa un objectiu és gairebé imparable.

Estava Zabel i mancava Petacchi, endarrerit pels pendents de l'anterior muntanya. I els alemanys no aturaren fins a complir amb les aspiracions del seu líder, agafant els dos espanyols. Zabel ja havia acabat amb el monòleg de Petacchi a Sabadell. Li va mostrar la roda al successor de Cipollini.