Decepció final

LITUÀNIA (40+53): Jasikevicius (10), Macijauskas (21), Mindaugas Zukauskas (7), Stombergas (9), Eurelijus Zukauskas (18) -cinc inicial-, Siskauskas (9), Songaila (10), Salenga (-), Lavrinovic (7) i Slanina (2).

ESPANYA (31+53): Calderón (5), Navarro (18), Jiménez (-), Garbajosa (17), Gasol (36) -cinco inicial-, Herreros (7), Marco (-), De la Fuente (1), Felipe Reyes (-), Bueno (-) i Grimau (-).

ÀRBITRES: Lamonica (Itàlia) i Belosevic (Iugoslàvia). Exclogueren per faltes personals Songalia (minut 35), Macijauskas (minut 36), Stombergas (minut 36), Eurelijus Zukauskas (minut 37), Garbajosa (minut 39) i Mindaugas Zukauskas (minut 39).

PARCIALS: 20-19, 20-12, 22-17 i 31-36.
INCIDÈNCIES: Final del Campionat d'Europa de seleccions estatals masculines 2003 disputat al Globe Arena d'Estocolm davant 13.000 espectadors.

Lituània, la millor selecció de l'Europeu 2003, una autèntica allau de faltes i una nit negra en el llançament allunyaren Espanya de l'or al Globe Arena, decorat de l'única derrota encaixada per la selecció espanyola en tot el torneig continental de Suècia, finalment solucionat amb la tercera corona de la història pel quadre exsoviètic.

Espanya, tot i la decepció de no veure acomplerta la seva gran ambició, va lluir el coll una plata que representa la seva tercera medalla consecutiva després de França 99 i Turquia 01, la millor ratxa de tot el seu periple per les pistes de la vella Europa.

Les personals, sobretot les d'atac, i el mal percentatge en el llançament sembraren de mines el camí de la selecció espanyola cap al cim europeu. L'acumulació de faltes va impedir que l'equip estatal aconseguís reaccionar a la seva falta de punteria, com havia fet vint-i-quatre hores abans a la semifinal davant Itàlia.

La segona de Sarunas Jasikevicius -tetracampió aquesta temporada, amb l'Eurolliga, l'ACB, la Copa del Rei i l'Europeu-, va suggerir unes possibilitats que després no varen existir. L'equip estatal gaudia amb el pes que queia a sobre als bàltics pel problema que per ells suposava tenir obligat el seu motor a jugar amb el fre de mà posat quan tornàs del banc, on va anar a parar quan va sonar el xiulet perquè aixecàs la mà.

Espanya havia aixecat un 4-0 de sortida i gaudia d'una fluïdesa ofensiva més que acceptable. Pau Gasol feia punts sense gaires dificultats i el control del marcador li pertanyia amb nou punts de l'aler dels Grizzlies quan s'havia superat la meitat del període (15-14, minut 6).

Però les personals ja havien començat a sumar del costat espanyol amb la segona de Juan Carlos Navarro, a la qual va seguir la de Carlos Jiménez quan ja podia veure's un cert col·lapse dels moviments ofensius del quadre hispànic, al qual també li resultava impossible jugar al contracop pel bon balanç defensiu dels lituans i la irrupció rebotejadora dels seus pals a la zona.

Lituània va llegir molt bé la situació. Va fer augmentar l'efectivitat de la seva defensa en el segon quart. Als tres minuts va caure la tercera de Felipe Reyes. Un minut abans, la segona a Jiménez, en atac, és clar, i l'espessor ofensiva d'Espanya era un fet que saltava a la vista en acabar el tram. Jorge Garbajosa, Navarro, Gasol i Alberto Herreros, que va sortir per intentar obrir la rereguarda dels exsoviètics des del perímetre, foren els únics que enfilaren el vestidor amb alguna cistella anotada.

Els al·lots d'Antanas Sireika havien mantingut el control absolut, només alleujat per l'atreviment de Navarro, que va jugar una bona estona com a base en el segon quart com a alternativa tàctica per intentar desbloquejar les operacions ofensives. En canvi, Lituània va desplegar tot el seu repertori ofensiu de començament al final, sense donar cap opció.

Si no hagués estat per Navarro, la ferida en només mig partit hauria estat mortal de necessitat. El genial escorta havia contingut l'hemorràgia, però Lituània va ser un cicló en els cinc primers minuts del tercer quart. Espanya estava contra les cordes després de dos triples consecutius de Mindaugas Zukauskas.

El darrer quart va ser de desesperació espanyola, que només va poder equilibrar el marcador parcial de la segona part i es va haver de conformar una vegada més, la quarta, amb la medalla de plata.