Entre el pàdel i el consell d'administració

Mateu Palmer nega que les accions que ha comprat pertanyin realment a Cursach

TW
0

Mateu Palmer, extennista i ara professor de pàdel al Mega Sport, propietat de Bartomeu Cursach, s'ha convertit en un dels principals accionistes del Reial Mallorca Societat Anònima Esportiva, després d'invertir-hi un milió i mig d'euros. Palmer, que arribà a ser el número 30 del rànquing espanyol de tennis, és aficionat al futbol de tota la vida. Amic de Mateu Alemany, no dubta a assegurar que el paper del president és fonamental a l'hora de cercar explicacions a l'èxit del Reial Mallorca en les darreres temporades.

-El gran dubte és si les accions són vostres o sou un «testaferro» de Bartomeu Cursach?

-Les accions són meves. Jo us puc dir una cosa, però vosaltres ho podeu comprovar al registra. És molt fàcil de comprovar. No som tan beneit com per dir una cosa que no és vera. Ara bé, és vera, com tots sabeu, que tenc una relació des de fa molts anys amb Bartomeu Cursach. Som amics, tenim moltes idees en comú i al Reial Mallorca fa molts anys que hi ha persones amb les quals tenc una gran relació.

-Però un milió i mig d'euros són molts doblers. Com us heu decidit?

-Són molts doblers, és vera, però hi ha moments a la vida que s'han de prendre decisions i un clar exemple n'és Bartomeu Cursach, que al llarg de la seva vida n'ha adoptat moltes i d'arriscades. Si ell decideix anar a l'ampliació, crec que és un bon referent. Ho parlàrem i em va convèncer. És un projecte il·lusionant, s'estan fent les coses molt bé i amb la presidència de Mateu Alemany, que és amic meu de tota la vida, crec que es podran dur a terme grans tasques.

-Cap on va aquest nou Mallorca?
-El més important és que s'ha complert el desig de tothom i el Mallorca torna a estar en mans de mallorquins. A més, ara s'obrirà un procés pel qual tots els mallorquins podran adquirir accions. Esportivament, sortim d'una etapa daurada, brillant, i serà molt difícil repetir-la. Farem feina per intentar fer les coses ben fetes. I quan hi ha il·lusió, tot acostuma a anar bé.