Cúper: «M'encantaria asseure a la banqueta»

L'entrenador ha triomfat al món del futbol, ningú no posa en dubte la seva vàlua. València, Inter... Cúper és, sens dubte, un dels grans tècnics del futbol europeu. En tot cas, l'argentí no oblida quina fou la seva porta d'entrada a Europa. Estima Mallorca, segueix l'equip, conserva la seva casa a Palma i, evidentment, aposta pel triomf a la final de la Copa.

-Les derrotes mai no deixen bons records...
-És una de les finals de la qual tenc bons records. Quan es perden, els bons records són relatius. Crec que en guard un grat record perquè va ser una cosa extraordinària. L'únic lamentable fou no guanyar-la. En certa manera, és una final que es va vèncerr. Evidentment, no quedarà escrit a la història que el Mallorca s'adjudicà la Copa del Rei, però crec que el mateix Van Gaal sap que aquella final la guanyàrem nosaltres. No m'agrada parlar de mala sort, d'infortuni, però en aquell partit ho vàrem tenir quasi tot en contra i, així i tot, no es guanyà per un penal. En tenc el millor record.

-Hi pensau molt, en aquell maleït penal?
-No. Els penals són el moment en què l'entrenador juga un paper mínim, per no dir nul. Quan un entrenador veu un jugador que llança un penal en una final i el transforma, sembla que s'ha llevat un pes immens de sobre. La sort, la decisió del porter de llançar-se cap a la dreta o l'esquerra... Del que menys me'n record d'aquella final és dels penals.

-I què és el que més en recordau?
-El partit va tenir moments increïbles. Quan teníem dos jugadors menys i Stankovic una mica lesionat... Me'n record del gol d'Stankovic. Abans de començar el partit li vaig dir, per donar-li confiança i motivar-lo, que faria un gol. Vaig ser el primer a qui abraçà després de marcar. Hi ha moments fantàstics en aquella final. També record la celebració de Van Gaal quan nosaltres fallàrem el penal. Un se n'adona quan un entrenador ho celebra, però... Ho celebrà, però...

-Aquella final suposà un abans i un després en la vostra trajectòria personal?
-Disputar aquella final em va suposar respecte. Crec que a nivell europeu la final de la Recopa fou també un fet important.

-Però aquesta competició també es va perdre.
-No va poder ser. Jo estic ple de no va poder ser... Ho duc bé, perquè sé que, tard o d'hora, arribarà.

-El Mallorca és un sentiment; Cúper, queda't... Féreu història.
-Es va crear un sentiment molt especial al voltant d'un equip de futbol del qual jo n'era l'entrenador. És difícil parlar d'un mateix. Trobàrem aquella cosa que desperta els jugadors i contagia l'afició. Jo he de dir que Beltran també hi va tenir a veure, i molt, amb allò... Ell fou una mica qui explicà bé aquell sentiment, aquella sensació. No s'ha repetit. Hi pot haver coses semblants, però igual no hi haurà res. A València vaig trobar molt bona gent. Jo he de respectar el sentiment d'un poble; si no et volen, s'ha de respectar. A l'Inter és una mica diferent. A Milà sí que hi ha un sentiment d'estima cap a l'entrenador.-Parlàveu de Beltran. Amb les seves coses bones i xereques, fou una de les claus?
-No hi ha res de perfecte o d'absolutament ideal. Ell va vendre molt bé un producte. El primer que va fer va ser generar dins l'equip una relació molt forta i un sentiment molt profund. Quan jo vaig arribar a Mallorca, i quan ho va fer la meva família, em va fer sentir com si arribàs un rei. Jo, la meva esposa, els meus fills... Va tenir molta personalitat. En un moment difícil, pel mes de desembre, en una reunió va pegar un cop de puny sobre la taula i digué que aquest senyor seria l'entrenador. I s'acabaren tots els problemes. Va manejar la qüestió social de manera fenomenal. Hi ha errades, però en va ser una part molt important.

-Supòs que recordau l'alineació...
-Clar. Jo no record equips que hagin repetit tantes vegades la mateixa alineació. Bé, a Itàlia, crec que no he repetit una sola alineació.

-Roa, quanta raó teníeu quan vàreu dir que Déu podia esperar.
-Em va fer feliç quan va decidir tornar al futbol.

-Olaizola...
-Era una mica el patró del cor de l'equip. En tenc un record extraordinari. És el futbolista que si fos més jove voldria fitxar. Rompia totes les regles. És un home molt ràpid? No, però no hi ha ningú que el superi. Té un gran bot? No, però jo record que guanyava Urzáiz. Té una gran tècnica? No, però juga bé amb la pilota. El gran secret d'Olaizola és el seu gran cor. Extraordinari.

-I el vostre preferit, Iván Campo.
-És una bona persona. Jo no som amic dels futbolistes. Iván Campo, tècnicament, era extraordinari. Podríem parlar de cada un d'ells.

-Stankovic, Engonga, Paco Soler...
-A Paco Soler jo li deia el termòstat. Volia jugar sempre, però si no ho feia no s'enfadava. Intentava resoldre tots els problemes que anaven sortint. Stankovic tenia una esquerra extraordinària. Quan vaig arribar em parlaren del seu caràcter, que era especial. A vegades li havia de donar unes dosis de confiança. Engonga és un dels millors pivots que he tingut mai durant la meva trajectòria. El fitxaria per a qualsevol equip.

-Tot Mallorca té gravades les imatges de Mena plorant a la conclusió del partit...
-Durant la setmana prèvia a la Copa del Rei hi havia molts nervis. Ell, dies abans, em va dir que podia estar tranquil, que guanyaríem la Copa del Rei. Per aquells que havíem arribat de fora era la coronació d'una temporada.