Mor als 86 anys Gabriel Genovart, tota una institució del periodisme esportiu illenc

Els seus pares volgueren donar-li la millor educació i en acabar el batxillerat l'enviaren a Barcelona, perquè hi cursàs estudis de medicina. Era l'any 1936. Allà va veure esclatar la guerra civil. Mesos després, Genovart fou testimoni d'un esdeveniment que recordava sovint: els funerals multitudinaris de Durruti, que ell va presenciar a les proximitats del carrer de Pelayo. Va quedar aïllat a Barcelona, sense possibilitat de tornar a Mallorca. L'any següent, i a l'edat de vint anys, va ser enviat al front d'Aragó amb les tropes republicanes. D'allà va ser destinat a Madrid, on va participar en l'ofensiva de Brunete. Després d'aquell esdeveniment, el desembre de 1937, Gabriel Genovart féu una passa decisiva i que quasi li costà la vida.

A Villanueva del Pardillo, una nit sense lluna, decidí jugar-s'ho tot. Va travessar les seves pròpies defenses i, arrossegant-se, es va aproximar fins al camp enemic, on, mort de por, demanà de lliurar-se. Va ser tancat en un calabós, interrogat i alliberat. No havia desertat per por o per idees, sinó per tornar com abans millor a la seva terra.

En acabar la guerra Gabriel Genovart es posà a fer feina amb el seu germà Joan en una fàbrica de calcetins molt popular en aquella època, Rintintín. A inicis dels anys cinquanta va ser contractat per Casa Jordi, una indústria dedicada al sanejament i venda d'electrodomèstics. La seva relació professional es va prolongar allà fins que va entrar a treballar, també com a comercial, a casa Buades, on va romandre durant quinze anys.

A mitjan anys seixanta Gabriel Genovart va ser contractat per un home de relleu social: Juan de Vidal, el futur baró de Vidal, tot un personatge de l'època que havia fundat Casa Ràdio Telefunken. De Vidal era un gran aficionat al futbol. Aleshores era directiu del Reial Mallorca, club que va arribar a presidir una dècada més tard.

En els anys seixanta, en plena censura del Movimiento Nacional, no hi havia gaire del que escriure. Gabriel Genovart va iniciar les seves col·laboracions periodístiques en la revista Semana Deportiva de la mà del fotògraf Tolo Terrades i amb l'ajuda de Juan de Vidal. La Semana era una revista d'informació esportiva general dirigida per Miquel Àngel Suau que incloïa notícies de caràcter regional. Eren els temps de la famosa Goleada, una fulletó en el qual apareixien tots els resultats de la jornada i que es publicava els diumenges a la nit. Goleada era distribuït als carrers per venedors ambulants al preu d'un ral.

La Hoja del Lunes, el diari de l'Associació de la Premsa que es distribuïa en solitari els dilluns al matí, es va interessar per Gabriel Genovart en descobrir els seus magnífics articles a la Semana Deportiva. També el cap d'esports del diari Baleares, Miquel VidaRat, a instàncies del director, Francisco Javier Jiménez, fitxà Genovart perquè escrigués sobre el futbol regional.

A partir d'aquell moment la seva vinculació amb Baleares s'anà estrenyent més i més. Quan acabava la seva jornada a Casa Ràdio, Genovart enfilava cap al Palau de la Premsa. Entrava a les instal·lacions a les vuit del vespre i no les abandonava fins ben entrada la matinada. Va ser un captiu més de l'ambient bohemi que es vivia en aquella redacció llegendària. La columna «Balón Insular» era la més llegida i la més comentada de tota la premsa esportiva balear. Genovart havia entrat en la professió per la porta de darrere: no era periodista de «carnet», però tot d'una va ser acceptat pels professionals, volgut pels lectors i reconegut per tot l'esport insular.

Tanmateix, el dia més feliç de la seva vida periodística el passaria, precisament, gràcies a Pere Serra. O almenys així ho assegurava ell a tothom que el volgués escoltar. El 1984, l'empresa Premsa Nova, presidida per Pere Serra, adquirí el diari de la Cadena de Mitjans de Comunicació Social de l'Estat. Genovart va ser un dels molts veterans que continuaren endavant amb el projecte deBaleares al costat d'altres il·lustres com Francisco Javier Jiménez, Joan Bonet, Pau Llull, Eliseo Feijoo, Javier Jiménez, Jesús Cor, Pep Ramis Cabot, Quinito Caldentey i Llorenç Ripoll.

Si el «Balón Insular» va ser un referent esportiu, no ho era menys l'estil literari de Gabriel Genovart. Formen part de la història del periodisme mallorquí algunes de les seves expressions més típiques, com el cèlebre «movimiento ficheril», i l'ús abundant dels qualificatius com «mullido césped» o «el florido valle», per referir-se a un terreny de joc o a la localitat de Sóller; i «portentoso delantero» o «defensa viril», per designar alguns bons futbolistes.

Continuà escrivint a la seva vella màquina, sense voler saber res d'ordinadors, amb el paper pautat a la vella usança, només que ara en mallorquí. Gairebé amb 80 anys va fer un esforç impressionant per conèixer les regles d'aquella llengua que mai abans no havia tingut l'ocasió d'estudiar. I, finalment, ho va aconseguir. Va traspassar el seu estil, una mica menys «florit», això sí, a Diari de Balears. Fins al darrer moment va ocupar la seva taula, la seva màquina, el seu telèfon i els seus arxius amb retalls i altres materials inclassificables.

Genovart no malgastava el temps, es mantenia sempre en actiu. Llegia tots els diaris d'aquí i de fora que arribaven a la redacció i realitzava cada dia la seva metòdica roda de telefonades per saber què s'estava coent als clubs, a la Federació o al Col·legi d'Àrbitres. De tant en tant feia alguna esbroncada a un interlocutor que pretenia despistar-lo o enganyar-lo. Geni i figura, passats els vuitanta perseguia la notícia com un al·lot de vint anys. I, si no, com els grans mestres del periodisme que ell havia conegut, intuïa la notícia i la publicava.

Fa tres mesos, Genovart patí un atac de cor. Se'n sortí gràcies al suport de l'equip mèdic de Son Llàtzer, al qual estava molt agraït. Tornà a escriure i, tanmateix, fa dos mesos se li diagnosticà una malaltia que ahir acabà amb la seva vida. La vetla serà demà, diumenge, a Bon Sosec. Els funerals se celebraran aquest dilluns a les 21 hores a l'església de la Santísima Trinitat. Gabriel Genovart forma part de la llegenda del nostre diari, del nostre Grup i és part de la història del periodisme balear.