El Barça treu un valuós empat de Madrid

Ambient de gala al Bernabéu per acollir el gran clàssic del futbol espanyol, amb un estadi ple de gom a gom. El primer avís va còrrer a càrrec de Ronaldo, en el minut 4, que xutà amb molta intenció des de la frontal i la pilota sortí llepant el pal esquerre de la porteria. El Barça, molt motivat, contestà amb un tir llunyà de Xavi. Casillas salvà el seu equip uns minuts més tard rebutjant a córner un xut de Kluivert.

El Barça es mostrava superior a un Madrid que es veia desbordat pels migcampistes blaugranes i que no aconseguia trenar jugades.

Però en aquest panorama i quan les faltes començaven a aparèixer, Ronaldo es plantà tot sol davant Bonano i, en el minut quinze, donà avantatge al seu equip i dugué l'eufòria generalitzada a la graderia.

Aleshores aparegué Luis Enrique, l'ànima del Barça, per empatar el partit i, de passada, donar vida al Barça. L'asturià envià al fons de la porteria una pilota morta després d'un rebuig de Casillas.

Vist l'ambient i els gols afloraren els nervis, un altre ingredient necessari en aquests partits. Zidane i Luis Enrique protagonitzaven una lluita que eclipsava el joc i centrava l'atenció dels aficionats.

En la represa no hi hagué canvis. El Barça era millor que un Madrid massa afectat pel gol.

En el darrer tram, Bonano salvà els seus aturant un xut de Figo, tot sol davant l'argentí.