TW
0

Alberto García i Glory Alozie, amb sengles medalles d'argent, i Mayte Martínez, amb una de bronze, remataren el rècord espanyol de metalls en uns Mundials en sala, ja que elevaren el compte fins a la mitja dotzena i superaren els quatre conquerits a Sevilla 91 i Lisboa 2001.

Dos reis de la pista, l'etíop Haile Gebreselassie i la nord-americana Gail Devers, evitaren que García, en 3.000, i Alozie, en 60 tanques, es proclamassin campions mundials a Birmingham, i obligaren els dos espanyols a conformar-se amb la plata.

Les dues medalles d'argent per a Espanya a la darrera jornada entraven dins la lògica. El bronze de Mayte Martínez en 800, per contra, confirma la impetuosa progressió de la val·lisoletana, que per pujar al pòdium hagué de batre la plusmarquista mundial, l'eslovena Jolanda Ceplak.

Martínez, que ja havia batut el rècord d'Espanya a semifinals amb 1:59.82, va tornar a batre'l en la final amb 1:59.53 malgrat els cops que va rebre, primer de María Mutola, la vencedora, que li esquinçà la pell al genoll esquerre, i després de Ceplak.

Antonio Reina quedà a quatre centèssimes de la medalla de bronze en 800, malgrat que no havia preparat aquest Mundial. La final de 800 es va trencar en entrar a la darrera volta i Reina perdé dos metres que després li costà molt de recuperar. El revolt tancat de la pista i la meta instal·lada gairebé a mitja recta deixaven poc espai per refer-se. Fins i tot així, el quart lloc, aconseguit gairebé sense proposar-s'ho, alimenta les seves esperances per als Mundials de París, a l'agost.

Conchi Montaner arribà a Birmingham amb la tercera millor marca mundial de l'any en longitud (6.78), s'estalvià la qualificació perquè hi hagué final directa i, tanmateix, va fracassar de manera estrepitosa.