L'Audiència Nacional condemnà ahir a 3 anys i 6 mesos de presó el president de l'Atlètic de Madrid, Jesús Gil, pels delictes d'apropiació indeguda i estafa, i li ordrenà restituir les accions que tengui al club, malgrat que mantindrà el control de l'entitat fins que el Tribunal Suprem revisi la sentència.
La secció primera de la Sala Penal d'aquest tribunal, que jutjà les irregularitat comeses en la transformació de l'Atlètic en societat anònima, condemnà també el director general del club, el seu fill Miguel Àngel Gil, a un any i sis mesos de presó per un delicte d'estafa, i el vicepresident, Enrique Cerezo, a un any per apropiació indeguda.
Segons informaren fonts de la sala, l'ordre a Gil i Cerezo perquè restitueixin a l'entitat les 236.056 accions de les quals són titulars té per objectiu treure-les a subhasta, com havia sol·licitat el fiscal, però afegiran que la venda no es realitzarà fins que el Tribunal Suprem no revisi la sentència.
La sentència declara provat que el 30 de juny de 1992 Gil va obtenir la majoria de les accions de l'Atlètic de Madrid sense desemborsar-ne l'import, i diu que, malgrat que no es pugui afirmar que aquest perseguís lucrar-se econòmicament, «ha d'apreciar-se (...) el propòsit de gaudir dels avantatges socioeconòmics que es deriven de ser l'amo d'un club de futbol vinculat a la màxima categoria».
El tribunal reconeix la «situació deficitària del club» quan Gil es féu càrrec de la presidència el juny de 1987, i afegeix que si bé es pot acceptar que aportà a l'entitat doblers de la seva butxaca, «per la confusió que ell voluntariàment generà no ha pogut determinar-se la realitat del deute» que l'Atlètic arribà a tenir-hi.
De fet, la sala assegura que el reconeixement de deute que l'Atlètic atorgà al seu president «s'engloba en una maquinació de Jesús Gil, amb la col·laboració d'Enrique Cerezo, per apoderar-se del club» en aproximar-se el moment de la transformació dels clubs en societats anònimes esportives.
Aquest pla, això no obstant, s'hagué de canviar quan, per fixar el capital social mínim de la nova societat, s'exigí conèixer el deute que el club pogués tenir amb Gil i se li indicà «que no era possible compensació de deute per accions, ja que el capital social havia de ser objecte de desemborsament efectiu».
Com a Gil no li interessava que es fixàs un capital social elevat, el nou pla «consistí a ocultar l'existència del deute», estimat en 1.943 milions de pessetes i que declarà cobrat «amb la transmissió per part del club d'un nou concepte», el contingut econòmic dels drets federatius de la plantilla.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.