Derrota del Mallorca més conservador a Mestalla (1-0)

GOL:
1-0: minut 78, gran asistència de Vicente a Mista, que supera Leo Franco. L'àrbitre Ramírez Domínguez donà validesa al gol, malgrat que Juan Sánchez es trobava en fora de joc posicional.

INCIDÈNCIES: Pràcticament ple a Mestalla per presenciar el partit entre el conjunt local i el València. El públic animà el seu equip durant la pràctica totalitat dels noranta minuts. Xiulà el canvi de Mista per Aimar, tot i que just entrar en el terreny de joc, el futbolista canari aconseguí el gol del triomf.

El Reial Mallorca patí una nova derrota a Mestalla (1-0) davant el València. El conjunt de Gregorio Manzano defensà bé quasi en tot moment, amb ordre i disciplina, però no pogué evitar el triomf txé i que Leo Franco es convertís en el millor. Manzano apostà, de sortida, per un onze més conservador de l'habitual, ja que l'obligada baixa de Pandiani -per sanció- suposà la incorporació d'un segon pivot al centre del camp -Marcos-, quedant així Etoo com a la referència ofensiva del Reial Mallorca. En el València, el gran dubte era Baraja, que finalment no va estar entre els titulars. Així, Albelda se situava com a únic pivot, Rufete i Fabio Aurelio ocupaven les bandes, mentre que per davant s'ubicaven Aimar i Vicente, alhora que Carew era l'home més avançat del València.

El partit començà amb major domini del València, que ben aviat s'aproximà amb perill a la porteria mallorquinista. El Mallorca es defensava amb ordre, no passava per gaire dificultats, però no aconseguia aproximar-se amb la pilota controlada a l'àrea de Cañizares. Un xut d'Aimar, que Leo Franco aconseguí rebutjar, fou tot el bagatge ofensiu del València durant la primera mitja hora de joc. El Mallorca, per la seva part, just pogué marcar en una rematada de cap de Marcos, que sortí fora. El cronòmetre avançava i el marcador continuava inalterable. Una ocasió de Fabio Aurelio, després d'una passada d'Aimar, fou la darrera aproximació amb cert perill del València abans que el navarrès Ramírez Domínguez assenyalàs el camí del vestidor.

El guió, que indica que el Mallorca mai ha guanyat a Mestalla, deixava clar que el primer quart de la segona part, seria d'insistent domini del València.

El Mallorca, això no obstant, recordà al València que també podia crear perill. Una bona jugada de Riera en el minut 48 acabà amb el manacorí pel terra, però l'àrbitre deixà continuar. Ben aviat, el domini valencianista es convertí en total i absolut. El Mallorca es defensava amb ordre, però les ocasions començaren a sovintejar davant la porteria de Leo Franco.

Fabio Aurelio i Carew posaren a prova el porter mallorquinista, extraordinari, i el marcador continuà amb l'empat inicial.

Rafa Benítez, poc a poc, se la jugà a la recerca del triomf. Juan Sánchez, primer, i Baraja, poc després, foren les armes del tècnic valencianista, però el gol no arribava.

Manzano també cercava el triomf i donà entrada a Carlos en substitució de Riera. El Mallorca remodelava així la seva organització ofensiva, però poc o res varià. En el minut 74, Etoo, al contracop, serví una pilota d'or a Àlvaro Novo, que sol davant Cañizares no encertà a superar el porter valencianista en la més clara ocasió del Reial Mallorca.

Benítez, desesperat, va treure al terreny de joc Mista en substitució d'Aimar. I el futbolista canari, en la primera pilota que tocà, aconseguí marcar. Vicente serví una pilota interior a Mista, que superà Leo Franco amb Juan Sánchez fora de joc posicional. De res no serviren les protestes mallorquinistes i l'àrbitre donà validesa al gol.

Vicente i Juan Sánchez acabaren per convertir Leo Franco en l'heroi del partit, però el marcador ja no es va moure. El Mallorca havia patit una nova derrota.