Proesa. El Reial Mallorca guanyà a Valladolid (1-4) i es classificà per als quarts de final de la Copa del Rei. Carlos, amb tres gols en la primera mitja hora, fou l'heroi d'un partit en què els homes de Manzano recuperaren el seu millor joc. Alguns jugadors mallorquinistes sortiren a la congelada gespa amb guants i, fins i tot, amb una espècie de bufanda. Tenien fred. Era una argúcia. Sortiren en tromba, més calents que mai, fent un futbol càlid, festiu, encès com una foguera de Sant Antoni. Esborraren el Valladolid, el capolaren, l'esmicolaren. El feren trossos.
I això que qui va avisar primer fou el conjunt local. En el mateix minut 1, Colsa fa una passada a Pachón i aquest fa arribar el primer avís a la porteria defensada ahir pel mallorquí Miki Garro. La resposta mallorquinista no es va fer esperar. Transcorria el minut 4, quan una pilota penjada per Poli damunt l'àrea va ser rematada amb el cap per Pandiani i la pilota sortí llepant el pal dret de la porteria castellana.
El millor encara havia d'arribar, i arribaria tot d'una: en el minut 5, Ibagaza realitzà una assistència perfecta per a Carlos Domínguez, que controlà bé la pilota i va batre el porter Bizarri tot fent-li passar la pilota per davall de les cames. El perill de gol es tornà a passejar per davant la porteria mallorquinista: va ser en el minut 7, quan un servei de cantonada d'Oliveira no trobà rematador, ni tampoc cap defensa que allunyàs el cuiro de la zona perillosa.
En el minut 9, un servei de córner de Novo va ser rematat en primera instància per Pandiani. La pilota anava a gol però, com que era el vespre de Carlos, va ser el davanter sevillà qui acabà d'introduir la pilota a la porteria de Bizarri. El Mallorca era l'amo i el senyor del partit, els de Manzano feien el que volien: era un ball, un tango dirigit per Ibagaza, que creava futbol, movia l'equip i servia en safata pilotes de gol al duet en punta. Un duet que no tan sols s'entenia a la perfecció sinó que, a més, feia tornar boiets els defensors val·lisoletans.
En el minut 22 hi hagué una bona demostració d'aquesta entesa, però seria en el minut 31 que aquesta arribaria al zenit: Pandiani controlà la pilota damunt la línia frontal de l'àrea, simulà el xut a porta, però va habilitar Carlos, que en plena il·luminació encarà Bizarri i li clavà el tercer gol batent-lo per dalt.< S'havia jugat només mitja hora i el partit estava sentenciat. Amb el 3-0 s'arribà al descans.
Pep Moré degué esperonar els seus homes, perquè sortiren a la desesperada, cercant la porteria de Miki. En els minuts 46 i 47 Antonio López, que acabava d'entrar al terreny de joc, ho provà amb xuts des de l'àrea grossa que sortiren desviats. En el minut 48, Óscar aprofità una llenegada de Nadal per robar-li la pilota i per marcar el gol de l'honor del conjunt castellà.
Es vivien els pitjors minuts per als mallorquinistes, el públic espitjava i el conjunt de Moré ho intentava amb més cor que tècnica. La fúria castellana durà poc, al cap de deu minuts s'esvaí, i per si ningú en dubtava, Lozano, en el minut 54 va deixar clar qui passaria l'eliminatoria. Controlà una pilota dins l'àrea en el servei d'un córner i rematà a gol. El quart. No el va celebrar. Ara sí que estava tot dat i beneït, només calia deixar passar el temps i donar minuts a Tuni, Marco i Raúl Martín.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.