El Mallorca està entabanat (3-0)

Entabanats! Dormits! Carbó, carbó i carbó. Quin desastre! Aquest no és el camí! El Sevilla golejà (3-0) el Reial Mallorca en un altre pèssim partit dels homes de Gregorio Manzano. Com és possible que les baixes de Cortès i Olaizola es notin tant? Com es poden acumular tantes errades en defensa? Tan important és Etoo a l'hora de crear ocasions? Què passa? El Mallorca fou ahir una caricatura d'equip, onze homes sobre el terreny de joc sense la mínima i imprescindible estructura, sense esquema. Manzano, després de tres derrotes consecutives a les primeres jornades de Lliga, canvià el Mallorca, trobà el millor sistema, una organització coherent, i el resultat fou espectacular. El Mallorca acumulà triomfs i es proporcionà un sòlid matalàs que fa possible que l'equip continuï ara, després de sumar dos punts dels darrers devuit amb quatre derrotes consecutives, a la zona alta de la classificació. Però el marge d'errada de l'equip vermellenc s'està acabant i és necessari, quasi imprescindible, recuperar tan aviat com sigui possible el to de joc exitós de jornades no tan llunyanes.

De sortida, Manzano alineà els onze prevists amb Àngel al lateral dret i Robles formant com a doble pivot, vora Harold Lozano. La baixa d'Etoo deixava Pandiani com l'home més avançat, amb Ibagaza just per darrere i Campano i Albert Riera per les bandes. Els plantejaments tàctics -ja ho saben- no són per si mateixos ni bons ni dolents, sinó que són els futbolistes quan els apliquen els que els fan excel·lents o pèssims.

Poc després que Megía Dávila assenyalàs l'inici del matx ja quedà clar que l'exili del Sevilla a Cadis no seria propici per als interessos vermellencs. Reyes, en el minut 6, es quedà sol a l'interior de l'àrea i just la intervenció d'Àngel, arribant des de darrere, impedí el gol sevillista. El Sevilla va obtenir el control del centre del camp, del partit, i desbordava per les bandes de manera reiterada la defensa mallorquinista. Així, una badada defensiva d'Àngel i dels centrals va fer possible que Reyes inauguràs el marcador amb un cop de cap des de l'interior de l'àrea, que Leo Franco arribà a tocar però que no aconseguí rebutjar.

El Mallorca semblava adormit, no mostrava la mínima intensitat i acumulava desencerts. Torrado, Alfaro i Toedtli, encara abans que es complís la primera mitja hora, disposaren d'oportunitats i no encertaren a marcar. El conjunt de Manzano presentava un nul bagatge ofensiu, amb un xut de Pandiani per sobre del travesser com a únic argument en atac. El Sevilla es desplegava amb rapidesa i el Mallorca continuava encadenant desencerts. El conjunt de Manzano deixava jugar el rival amb alegria i no sabia com aturar Reyes, que es convertia en l'home més perillós dels sevillans. Poc després que es complís la primera mitja hora, Gallardo ficà una pilota a l'interior de l'àrea i Toedtli, de cap, superà Leo Franco. Així, s'arribà al descans amb una justa i fins i tot curta victòria del Sevilla.

Quedaven quaranta-cinc minuts, hi havia temps per reaccionar, però res no canvià. Manzano ho intentà, el Mallorca passà a controlar el centre del camp i disposà d'ocasions per reduir l'avantatge andalús. Pandiani, Turu Flores i Carlos pogueren marcar, però fou Toedtli qui ho aconseguí, sentenciant definitivament el partit amb el tercer gol del Sevilla.