El Mallorca fa figa amb la Reial Societat (2-1)

El Mallorca s'estrellà ahir a l'estadi d'Anoeta contra aquesta granitica murada que és enguany la Reial Societat. Per ventura un empat també hauria pogut considerar-se com un resultat just, però el cert és que ahir el líder de la Primera Divisió, va ser qui ve ser capaç de dur mé perill a l'àrea rival i qui va arriscar més. El partit havia de servir per mesurar les capacitats dels dos equips revelació de la present temporada. Dos conjunts que es passaren la temporada passada a la part més baixa de la classificació i que en la present, sense haver fet grans canvis a la plantilla, són ben a dalt. I del peritatge se'n poden treure algunes condicions. La primera és que la candidatura de la Reial Societat a fer-se amb el campionat de Lliga és seriosa. Sòlida, si més no. La segona que el Mallorca té un onze jugadors de primeríssim nivell, però ahir n'hi faltaven dos de molt importants (Olaizola i Pandiani). En haver d'anar més enllà de l'onze titular és quan comencen els problemes per a Gregorio Manzano.

El partit, en conjunt, va ser entretingut i els dos equips transpuaven seguretat i alegría. Jugaven de tu a tu i, malgrat el respecte mutu que es demostraren, ambdós cercaren els tres punts des del començament i fins al final. Reial Societat i Mallorca ens oferiren un matx obert i de certa bellesa, on el control de la pilota estava repartit al cinquanta per cent i on el treball dels migcampistes va ser fonamental i on qualsevol baixada de concentració en la reraguarda havia de ser decissiva. El tècnic local, Raynald Denoueix, disposà els seus homes amb un 4-4-2 que no mogué fins als darers minuts, mentre que Greogorio Manzano, obligat per les baixes, canvia el seu plantejament habitual i situà quatre homes en la línia defensiva, dos pivots, dos carrilers, un mitja punta i un sol home en punta, que aquesta vegada va ser Etoo. La primera meitat va ser molt equilibrada, potser amb un lleuger domini territorial dels bascs, però amb un Mallorca molt assentat, tranquil i amb el partit controlat. El algunes fases es pogué gaudir d'un ràpid ritme de joc, la qual cosa feia que continuament es jugàs la pilota a prop d'una o altra àrea. Malgrat això, les defenses, o en el seu defecte els porters, sempre s'acabaven imposant a les davanteres.

El partit resultava interessant i vistó, però hi faltava la salsa, els gols. I això que una de les millors ocasions arribava ben prest. Al minut 2 arribà el primer avís dels locals, va ser una falta que tragué Nihat amb un xut fort i col·locat, que obligà Leo Franco a fer una bona intervenció per enviar la pilota fora. La resposta mallorquinista no arribaria fins al minut 18, quan Nadal rematà de cap en segona instància una centrada des del córner. Però la pilota eviada pel manacorí, que ahir lluia el braçal de capità, va ser fàcilment interceptada per Westerveld. De Pedro, un dels millors del partit d'ahir, al minut 26 i Aramburu al minut 34 posaren, relativament, en perill la porteria de Franco i una bona combinació entre Novo i Riera al minut 42 va ser la tímida resposta mallorquinista. Superat el minut 45 una jugada d'estratègia, amb servei de De Pedro a Shurrer, a la sortida d'una falta va estar a punt de sorprendre els mallorquinistes, però l'argentí rematà malament. Sense gols i amb el partit jugat a fort ritme i totalment obert, acabà la primera meitat.

A la segona part, no tan sols no devallà el ritme, sinó que augmentà, fins a resultar trepidant. Quan s'acabava de complir el minut 47, Campano realitzà una clàssica jugada d'extrem, per la banda dreta i l'arrodoní amb una milimètrica centrada damunt el cap d'Etoo, qui d'una perfecta rematada amb la testa, situà el Mallorca amb avantatge al marcador. Per uns minuts, el Mallorca tocà el cel i visualitzà la possibilitat d'endur-se els tres punts. Varen ser poc temps, però. Al minut 51 Javi de Pedro tornà la igualtat al marcador. Va ser en controlar amb el pit una pilota rebutjada per Nadal a la sortida d'un córner i rematar-la a porteria amb un fort xut. L'esfèrica s'ecolà dins el marc de Leo Franco després de tocar en un defensor mallorquinista.

La reacció de campió de la Reial no és quedà aquí, ja que només sis minuts més tard, quan tranncorria el minut 57, Nihat aconseguí fer-li arribar una perfecta assistència a Kovacevic, però quan aquest es disposava a controlar l'esfèrica, Leo Franco, en semi-errada rebutjà. La pilota anà a parar als peus d'Aramburu que només hagué d'empényer-la per aconseguir el 2-1 definitiu. El Mallorca no abaixà els braços i intentar cercar la porteria rival, sense gaire fortuna, això sí. Ni l'entrada de l'incissiu davanter Carlos pel desdibuixat pivot Marcos aportà gaire cosa més al bagatge ofensiu dels de Manzano. Al final, els punts es quedaren a Anoeta i serveixen perquè la Reial es reafirmi al liderat i el Mallorca continui una ratxa negativa: només ha sumat dos dels darrers dotze punts.