El Reial Mallorca: la rebel·lió d'un equip cansat de ser cuer

Els vermellencs han deixat de ser el conjunt amb aspiració «zero» del juny per optar a entrar a Europa i al cent per cent dels títols en joc

TW
0

De condemnat a heroi, de coer a equip europeu. En només sis mesos, comptant l'aturada estiuenca, el Reial Mallorca ha viscut la cara més dolorosa i la més gloriosa del futbol. L'equip mallorquinista ha passat dels setanta minuts en què va ser carn de Segona Divisió el passat dia onze de maig, en el darrer partit de Lliga, als noranta minuts dels quals depèn el seu lideratge.Era l'onze de maig quan els vermellencs rebien el Valladolid amb l'obligació de guanyar per assegurar-se la permanència, o bé empatar i esperar que Las Palmas perdés a Anoeta contra la Reial Societat. De només noranta minuts depenia el futur del Mallorca a la Primera Divisió.

Ara, també només un partit separa els mallorquinistes de firmar un capítol important en la seva història, tot i que en aquest cas de naturalesa positiva, ja que si la Reial Societat perd dissabte davant del Rayo, el Mallorca el rellevarà a la primera posició. I és que la transformació que ha patit l'equip vermellenc en només mig any és impensable. S'ha passat de patir a gaudir, amb l'escepticisme inicial inclòs. La temporada passada, Reial Societat i Mallorca es barallaven per evitar les posicions de descens; enguany ho fan per abastar el lideratge.

Amb Bernd Krauss destituït i Sergio Kresic ja a la banqueta, el Reial Mallorca sumà només vuit punts dels 30 possibles i no arribà a la vintena fins a l'acabament de la primera volta. Tot un presagi del que succeiria al final de Lliga. El tècnic croat tan sols havia estat capaç d'aconseguir dues victòries en deu jornades, contra el Rayo (3-0) i l'Athletic de Bilbao (0-1), mentre que Gregorio Manzano ha batut tots els registres en sumar set triomfs consecutius: Athletic (0-2), Espanyol (2-0), Betis (0-1), Osasuna (2-0), Valladolid (1-3), Alabès (3-1) i Racing (1-2), i s'ha convertit, amb quatre victòries a domicili, en el millor equip visitant del campionat.

Les diferències, a més de en l'estadística, es fan evidents en l'ambient que es respirava al vestidor. Sergio Kresic no va arribar a entrar dins dels seus jugadors per motivar-los i l'equip va vagabundejar pels diferents camps de la Primera Divisió amb el cartell d'equip en crisi al front, un equip que no arribava a reaccionar. Amb Manzano, l'aire de Son Bibiloni és radicalment diferent. Ni tan sols al principi de temporada, quan l'equip encaixà tres derrotes consecutives, es veié un equip derrotista, sinó una plantilla que ho donava tot al camp però sense fortuna. El tècnic andalús inspirà els seus homes i els donà la valentia necessària per encarar els partits; dugué el nom del Reial Mallorca fins al més alt i li retornà les aspiracions a participar en les competicions europees, que tan malament li anaren l'any passat.

Al contrari del que la classificació pugui fer presagiar, els dos Mallorca protagonistes de singladures tan diferents no varien pràcticament en noms. Així, just Luque i Paunovic han estat els titulars traspassats pel club mallorquí per aquesta temporada, i s'ha reforçat l'onze amb Pandiani, Cortés, Poli i Lozano. No s'han fet fitxatges multimilionaris, però el Reial Mallorca torna a donar peu als millors somnis.