Màlaga acomiada Ernesto de la Torre, el pivot mort diumenge

El jugador, que ahir hauria complit 21 anys, jugava en el Cajarioja

TW
0

La ciutat de Màlaga acomiadà multitudinàriament Ernesto de la Torre, el jugador de bàsquet que va morir diumenge en el transcurs del partit entre el seu equip, el Cajarioja, i l'Aridane canari. El jove jugador va ser incinerat ahir migdia al parc cementeri San Gabriel de la ciutat que el va veure néixer fa 21 anys "ahir els hauria complit", acompanyat per nombrosos representants del món de la cistella, que es congregar en la missa celebrada en memòria del pivot de 2'07 metres. De la Torre, criat a la pedrera de l'Unicaja de Màlaga, la passada campanya va emigrar al Canàries i aquesta havia fitxat pel Cajarioja, la plantilla del qual es va desplaçar fins a la capital de la Costa del Sol per donar-li un últim adéu. Algú que el va conèixer bé, el base internacional malagueny Carlos Cabezas, va definir Ernesto de la Torre com «un al·lot molt alegre i un amant del bàsquet».

La cúpula de l'Unicaja, comandada pel seu president, Àngel Fernández Noriega, i el tècnic i els jugadors de la pedrera varen assistir també a la missa. Al seu costat hi van ser igualment el vicepresident de la Federació Espanyola de Bàsquet, José Luis Saenz; els tècnics i jugadors de la pedrera caixista, a més a més dels seus companys de la Rioja. La desolació i el cansament es van deixar veure en els rostres de l'expedició del Cajarioja. El metge, Vicente Elías, amb prou feines va poder articular cap paraula. «He estat amb la família d'Ernesto i està destrossada. Ho vam intentar tot per tornar-li la vida, però va ser impossible. Em qued amb l'alegria i les ganes de viure que tenia», va explicar.

Ernesto era, abans que res, un amant del seu esport. No li va importar tenir només 19 anys per creuar el bassiot i partir fins a les Canàries sota el desig de debutar en l'ACB. La seva dificultat per guanyar pes li havia impedit triomfar a Màlaga, el seu gran somni des que era petit. «Era un cas molt estrany, perquè el seu cos no es corresponia amb la seva alçada. Necessitava guanyar pes, però mai no ho va aconseguir. Ara no entenc com algú tan jove i tan ple de vida se n'ha anat», va declarar Ramón García, el seu últim entrenador a Màlaga.