El Mallorca obtingué un triomf agònic als penals

El Mallorca recorre a la rifa dels penals per superar un Hèrcules que va tenir ocasions per guanyar

Robles pugna amb Edu García en un partit sense història. | EFE.

TW
0

0 HÈRCULES: Toño (2), Castro (1), Orlando (1), David Dorta (1), Vicente (1), Martín (0), Pascual (1), Edu García (1), Fernando (1), Alfaro (0) i Lafuerza (2).
Manolo (1) entrà al camp en substitució de Pascual en el minut 46, Santos (1) suplí Alfaro en el minut 61 i Verde (1) substituí David Dorta en el minut 75.
0 MALLORCA: Leo Franco (2), Cortés (1), Olaizola (1), Niño (0), Miquel Soler (1), Paco Soler (1), Robles (1), Campano (0), Riera (1), Turu Flores (0) i Etoo (1).
Carlos (0) entrà per Turu Flores en el minut 59, Ibagaza (1) substituí Samuel Etoo en el minut 67 i Marcos (1) suplí Paco Soler en el minut 81.

ÀRBITRE: Medina Cantalejo (0), molt imprecís en la senyalització de les faltes. Amonestà els mallorquinistes Albert Riera en el minut 54 i David Cortés en el minut 84.
PENALS: 1-0: Orlando marca.
1-1: Carlos marca.
1-1: Vicente falla.
1-2: Campano marca.
1-2: Edu falla.
1-2: Riera falla.
2-2: Verde marca.
2-3: Ibagaza marca.
3-3: Manolo marca.
3-3: Marcos falla.
3-3: Martín falla.
3-4: Miquel Soler marca.
INCIDÈNCIES: Partit de setzens de final de la Copa del Rei disputat a l'estadi Rico Pérez d'Alacant, que registrà aproximadament una mitja entrada (5.800 espectadors). L'enfrontament s'havia avançat a dimarts per no coincidir amb l'Alacant-València.

El Reial Mallorca aconseguí una gairebé immerescuda classificació per als vuitens de final de la Copa del Rei, gràcies al seu pírric triomf als penals contra un vulgar Hèrcules, que demostrà que és un equip de Segona Divisió B. El problema fou que el conjunt de Manzano, amb sis suplents, no demostrà gaire més que el seu rival. En una primera part per oblidar, l'Hèrcules fou el sorprenent dominador del joc. Com ja havia advertit el tècnic del conjunt alacantí, Felipe Miñambres, el seu equip sortí al camp a tenir la pilota i a cercar el gol. Aquesta fou la gran diferència entre herculinistes i mallorquinistes en els primers 45 minuts.

Ja en el minut 7, el millor jugador de l'Hèrcules ahir, el davanter Lafuerza, va tenir el primer gol a les seves botes. Després d'un bon control, el local va xutar creuat des de la frontal de l'àrea i Leo Franco, sempre aliè als altibaixos dels seus deu companys, tragué una mà prodigiosa per evitar el desequilibri en el marcador. Les aproximacions a l'àrea no eren precisament matèria per a l'equip de Primera Divisió, que perdia la pilota amb massa facilitat. El conjunt de Segona B, mil vegades més motivat, gaudia de més d'una ocasió. En una d'elles, Fernando Niño, molt lent durant tot el partit, es va jugar l'expulsió en tirar al terra Lafuerza, però Medina fou benevolent. El Mallorca només va poder comptabilitzar com a oportunitat de perill un xut d'Etoo des de la frontal que no va donar excessiva feina a Toño.

En el segon temps, el matx agafà un poc de color vermellenc, però no va ser fins a l'entrada de Carlos i Ibagaza que el conjunt de Gregorio Manzano no es posà definitivament les piles. El 0-0 en el marcador no beneficiava els mallorquinistes, que intentaren imposar la lògica, però no varen ser capaços. Els minuts degotejaren fins al minut 90 amb un ritme prou lent com per espantar qualsevol aficionat al futbol. Les ocasions no arribaven i la sensació general era que el desig de l'Hèrcules d'arribar a la pròrroga s'acabaria imposant. I així fou. El final del partit no fou més que una perllongació de l'horror durant 30 minuts més. El Mallorca va perdre els papers i l'Hèrcules arribava contínuament, però desaprofitava ocasions pràcticament impossibles de fallar. D'aquesta manera s'arribà al minut 120, en què el Mallorca resolgué als penals allò que no va saber resoldre contra un rival mediocre.