Festival de Pandiani (1-3)

Tot, adobat amb grans dosis de qualitat i molts gols. Pandiani és l'hereu de Luque, de Tristán, de Dani... El davanter uruguaià, fins ahir sense sort davant la porteria rival, superà en tres ocasions Bizarri. Aconseguí un hat trick, que li donarà confiança per mirar endavant. La festa de la Lliga just ha començat. Resta un món per endavant, però ja ha quedat del tot clar que aquest equip té clares possibilitats de convertir-se en històric. No serà fàcil, però tampoc ho era amb Cúper i Aragonés, i el Mallorca acabà classificant-se per a la Lliga de Campions.

De moment "ja ho saben", l'objectiu no és altre que sumar els quaranta-cinc punts de rigor per aconseguir la permanència. La resta "per què no?" arribarà sol. Ara bé, l'objectiu no és estar entre els quatre millors, ni tan sols classificar-se per a la Copa de la UEFA. El propòsit és continuar a l'elit del futbol espanyol, sense renúncies, però sense obligacions.

La visita a Valladolid presentava molts i diversos al·licients. El Reial Mallorca tenia l'oportunitat d'igualar la seva millor ratxa a Primera Divisió "cinc triomfs consecutius amb Luis Aragonés a les cinc darreres jornades" i rompre amb la negra estadística al José Zorrilla. Només dos triomfs en vint-i-sis partits jugats i quatre derrotes consecutives no feien pensar en res de bo. Es tractava d'un partit especial per Gregorio Manzano, que debutà en Primera Divisió amb el Valladolid, i per a Harold Lozano, que tornava a la que ha estat ca seva durant un llarg grapat d'anys. El tècnic mallorquinista alineà l'onze que ja és habitual, sense novetats.