Pandiani: «A la fi he esclatat d'alegria»

El davanter reconeix que estava molt «inquiet»

TW
0

Pocs homes hi havia ahir més feliços damunt la capa més superficial de la terra que Walter Pandiani. El Rifle, un golejador de típica estampa, és d'aquells jugadors que es converteixen en ombres tristes quan no marquen. L'uruguaià vivia fins ahir un d'aquells moments que tot bon golejador detesta, la sequera, però la va trencar de la millor manera: un «hat-trick» que li va suposar com a premi endur-se'n la pilota del partit cap a casa.

«Estic summament content», declarà el jugador després del partit... i no era per a menys. «A la fi s'ha obert la porteria», bromejava el golejador a la zona mixta de l'estadi Nuevo Zorrilla de Valladolid. Pandiani confessà que el sentiment que tenia en aquell moment era d'una «alegria enorme per haver 'esclatat' per dins després dels tres gols». «Quan hi ha una cosa que desitges molt i no et surt, tornes trist, no desesperat, però sí amb una gran inquietud», argumentà.

Pandiani no va trigar molt en recodar-se dels seus companys d'equip i del cos tècnic, que sempre li varen donar suport en els moments de sequera golejadora: «He de reconèixer que vaig tenir gols cantats i no els vaig transformar, però estic molt content pel suport que he tingut sempre dels meus companys i del cos tècnic des del primer moment».

El jugador uruguaià defensà la seva titularitat, tot i que no havia fet gols. L'argument és ben senzill: molt de sacrifici per a l'equip. «La gent que sap de futbol ha vist que jo he fet molta feina durant aquests partits. Avui es demostra que aquells que m'havien criticat perquè no feia gols estaven totalment equivocats», explicà.

Samuel Etoo, el seu company de davantera, no va marcar ahir, però també es va sacrificar molt pel col·lectiu. El camerunès explicava després del partit que «el resultat podria haver estat molt més ampli, ja sigui per la banda del Mallorca com per la del Valladolid». «El dia que posem la sexta marxa, serà difícil aturar-nos», bromejà el davanter, que afegí: «Ara hem de gaudir d'aquest triomf fins demà "per avui».