Hi ha una màxima que diu que de les errades s'aprèn. Al Drac
Inca li ha costat, i molt, però sembla que enguany, siguin quins en
siguin els motius, l'ha encertada en la contractació dels dos
extracomunitaris. En un historial replè de sonors fracassos, Leo
Gutiérrez i Willie Walls es poden convertir en l'excepció que
confirma la regla en un club que, paradoxalment, viu un dels seus
pitjors moments esportius des que és a la LEB. Noms com Orlando
Lightfood, Adam McCanna, Jason Wininngham o Larry Richardson són
uns quants de l'àmplia nòmina d'estrangers que han passat "i
decebut" per Inca.
Aquesta història es començà a escriure la temporada 1996-97,
sota la ploma de Fernando Merchante. Els seus primers protagonistes
foren l'ex-ACB Perry Carter i Jason Wininngham, un desconegut
universitari que va fer figa a Sa Creu i que deixà Carter tot sol
al capdavant de l'equip. Posteriorment arribà el torn a Jaume
Ventura que, en la temporada 97-98, va tenir els serveis d'Steve
Horton i de Thomas Adams, jugadors que tampoc no estigueren a
l'altura del que s'esperava. No obstant això, Ventura no havia vist
el pitjor en un club que, la campanya 98-99, va aconseguir els
serveis de Michael Jennings, un escorta que havia jugat a Europa
però que no arribà a adaptar-se, i de Keith Blankenship, un pivot
blanc que completà una curiosa etapa a Inca que després s'ha
repetit amb altres jugadors.
Blankenship jugà un grapat de minuts en els amistosos de la
pretemporada i se'n tornà a casa després de fer empegueir la
directiva inquera amb les seves intervencions. Adam McCanna i
Thomas Adams "aquest en la seva segona etapa" també desfilaren per
Inca en una campanya per oblidar i en la qual l'equip acabà dirigit
per Pep Miquel Arbúcies.
La temporada 99-00, sota la direcció de Paco Olmos, significà el
primer canvi en aquest degoteig d'estrangers per Inca. Els
fitxatges de l'ucraïnès Roman Rubtxenko i del nord-americà Jeff
Chambers dotaren l'equip del tècnic actual del Pamesa d'una
consistència que no havia tingut feia molts d'anys, però la
irregularitat del primer i la indisciplina del segon deixaren la
sort de l'Inca en mans de Roe, que substituí Chambers. La directiva
inquera es tragué de la màniga l'adquisició del nord-americà, un
jugador amb cartell ACB, que jugà molt tocat els play-off.
Durant la campanya 99-00, José Luis Abós encapçalà un dels
projectes més ambiciosos del Drac Inca en la competició. El tècnic
aragonès tingué sota les seves ordres la millor parella de
nord-americans que ha passat pel Palau: Anthony Stacey i Kerlby
Stuckey. No obstant això, el bon moment esportiu de l'equip, que va
tornar a jugar els play-off i que caigué en quarts de final amb el
Cajasur, topà en sec amb el problema econòmic i el club hagué de
prescindir de l'escorta, que emigrà a Manresa, mentre que el pivot,
que lesionat havia estat substituït per un decebedor Orlando
Lightfood, renovava per a la campanya 01-02 per ser l'eix del
projecte Oliete.
El bon entrenador aragonès dirigí Larry Richardson, Kenny Green,
Lázaro Borrell i Alan Ledbetter en vuit mesos, un seguit de
jugadors que mai no oferiren les prestacions que avui dia s'han
d'exigir a un estranger... i Oliete acabà anant-se'n per la porta
de darrere. Enguany, amb Nick Davis, pareixia que aquesta història
dels estrangers a Inca no tenia aparença de canviar. Ara bé, Walls,
que començà molt fluix però que ha estat el millor de llarg en els
tres darrers partits, i el mundialista argentí Gutiérrez tenen
qualitats per canviar el curs d'uns esdeveniments que per ara no
pinten gens bé.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.