El Reial Mallorca es llança cap a Europa

0 OSASUNA: Sanzol (1), Mateo (1), Krutxaga (1), Josetxo (0), Antonio López (1), Rivero (0), Puñal (1), Pablo García (0), Pipa Gancedo (1), Ivan Rosado (1) i Aloisi (1).
Alfredo (0) substituí Puñal i Moha (0) entrà en el lloc del Pipa Gancedo al minut 63 i Ochoa (-) substituí Rivera al minut 72.

ÀRBITRE: Evaristo Puentes Leira (1) tingué una mala actuació, ja que encara que no influí per res en el resultat, demostrà una desastrosa forma física i seguí el joc de molt lluny. Mostrà targeta groga a Josetxo al minut 66, Novo al minut 72, Riera al minut 74 i Mateo al minut 84.
GOLS:
1-0: minut 60, jugada per la banda de Cortés que centra en semierrada damunt la posició d'Etoo, qui realitza un bon control i de forta rematada aconsegueix batre el porter de l'Osasuna.
2-0: minut 69, Albert Riera controla una pilota penjada a l'àrea després d'intentar rematar-la. En segona instància xuta en direcció a la porteria, Sanzol rebutja i la pilota arriba als peus de Novo, que només ha de xutar en direcció a porta per marcar.
INCIDÈNCIES: Terreny de joc en bones condicions i temperatura agradable durant la primera meitat, per bé que a la segona baixà ostensiblement. A la graderia, tres quarts d'entrada.

TOMEU MARTÍ. Palma
El Mallorca aconseguí sumar la seva quarta victòria consecutiva en l'actual campionat de Lliga, aquesta vegada davant un rival que aguantà durant una hora amb prou enteresa, per bé que ja es veia que quan el Mallorca aconseguís marcar, la victòria cauria del bàndol mallorquí com una fruita madura. El resultat es pot considerar just, ja que si bé és cert que Mallorca i l'Osasuna oferiren un partit molt igualat, i bastant avorrit, no és menys cert que varen ser els pupils de Manzano els que intentaren emproar amb major insistència la porteria rival. Hem ressenyat que el conjunt navarrès aguantà, sòlid i ordenat, seixanta minuts de joc. I bé podríem afirmar que aquesta crònica podria començar al minut 60, quan Etoo (missing fins al moment) posà una mica de salsa a aquesta insípida ensalada que era el matx fins aleshores. Per no haver-hi, no hi hagué ni targetes fins a la darrera mitja hora de partit.

Cap dels dos entrenadors oferí cap sorpresa tàctica. Així, Gregorio Manzano, seguint la filosofia de quan una cosa funciona bé és millor no tocar-la, repetí l'alineació que tan bon resultat havia aconseguit davant el Betis. I el mateix esquema. Quatre homes a la defensa, amb la parella de centrals formada per Olaizola i Nadal, que és el vertader eix de solidesa d'aquest nou Mallorca. Quatre homes al migcamp, distribuïts en forma de rombe. I dos homes en punta. Etoo, que toca una pilota i la fica dins la porteria i Walter Pandiani, que amb la ratxa que duu, no marcaria un gol ni que les porteries tenguessin les dimensions de l'arc del triomf de París, ni que els porters fossin el Manneken pis. Ja canviarà la sort. El tècnic mexicà del conjunt navarrès plantejà un dibuix tàctic amb quatre defensors; quatre migcampistes, amb doble pivot, un home en mitja punta i un sol punta.

La primera meitat oferí poques jugades ressenyables, la majoria protagonitzades per l'equip que ahir vestia de vermell: el Mallorca. Al primer minut, Pandiani tingué la primera ocasió, però el seu dispar va ser interceptat per l'arquer Sanzol. Al minut 17, arribà la millor ocasió d'aquest primer temps. Va ser una falta a tres metres de la línia frontal de l'àrea, que Ibagaza executà amb mestria. La pilota s'estavellà amb força al travesser i se n'anà fora. Al minut 35, es produí una jugada de contracop mallorquinista descartable, sobretot, perquè va ser una notable combinació en la qual hi participà mig equip. El desenllaç va ser el mateix que en la resta de jugades culminades per Pandiani: la pilota acabà a les mans del porter del conjunt basc. I encara al minut 42, el davanter mallorquinista realitzà una brillant retallada, però la rematada tornà a ser defectuosa. Pel que fa al conjunt dirigit per Aguirre, l'única acció destacable en atac, va ser una jugada d'estratègia protagonitzada al minut 12 per Antonio López i Garcia, que sorprengué la defensa mallorquinista. Leo Franco s'hagué d'esforçar per evitar que l'esglai passàs a majors. Amb empat a zero i badalls a la graderia s'arribà a la conclusió dels primers 45 minuts.

La segona meitat oferí més teca. Més emoció. Més alegria. En definitiva, s'hi veieren gols. Paradoxalment, els primers minuts de la represa foren de clar domini visitant. Al minut 46, Mateo realitzà una rematada perillosa a la sortida d'un còrner. Al minut 49, Ivan Rosado es traié un habilidós xut des de fora de l'àrea que obligà un consolidadíssim Leo Franco a rebutjar espectacularment la pilota. El domini pamplonès s'anà diluint a mesura que corria el cronòmetre i el Mallorca s'anava ensenyorint novament de la contesa. I així arribà l'esmentat minut 60, en què Cortés conduí, amb més voluntat que fortuna, la pilota per la banda dreta i aconseguí enviar una passada, una mica defectuosa, això sí, dins l'àrea, que Etoo areplegà i de fort xut convertí en el primer gol mallorquinista. Allò més difícil s'havia aconseguit i ara el Mallorca només havia d'esperar ben assegurat darrere i cercar la millor ocasió per tornar a batre Sanzol. No tardà gaire a arribar. Va ser al minut 69, quan després que Riera intentàs rematar dues vegades, i en la segona ho aconseguí, la pilota fou rebutjada pel porter osasunista.

Aquest rebuig arribà a les cames de Novo, que passava per allà i només hagué d'apuntar en la bona direcció per aconseguir el segon gol. El definitiu i el de la tranquil·litat. El partit estava vist per a sentència i només calia esperar que el jutge del mateix xiulàs el seu final. Molt bé ho devia veure Manzano, que decidí donar alguns minuts a Carlos Domínguez perquè s'esbravàs fents uns quants quilòmetres per damunt la gespa de Son Moix i a Turu Flores perquè intentàs pescar alguna cosa més a les remogudes aigües bidasoeses. Al final, doncs, victòria mallorquinista, que representa un rècord en aquest campionat i que el situa en la part mitja-alta de la classificació. Tocant la zona UEFA.