E.P.Roquetes de Mar11/09/02 0:00
TW
0

L'italià Mario Cipollini, de l'equip Acqua&Sapone, va repetir victòria a la Vuelta i, si en les seves tres anteriors participacions a la prova espanyola havia tancat el seu balanç sense apuntar-se ni una sola etapa, en aquesta edició ha aprofitat les dues oportunitats que ha tingut per posar de manifest el seu domini en els esprints. El «Rei Lleó» es va endur la victòria en l'etapa que finalitzava a Roquetes de Mar, on va completar els 153 quilòmetres en 3 hores, 33 minuts i 31 segons, encara amb més facilitat que en el dia precedent, i continua mostrant que es troba en un moment òptim per a la preparació del pròxim Mundial.

Cipollini, que aquesta temporada suma 13 victòries, inclosa l'aconseguida a la Milà-San Remo "un dels somnis que li restava en la seva trajectòria esportiva", continua engrossint el seu palmarès i els seus números són els propis de qui molts qualifiquen el millor esprintador de la història, amb 40 victòries d'etapa en el Giro, 12 en el Tour i 2 a la Vuelta. L'etapa que transcorria entre Àguilas i Roquetas de Mar va ser un calc de la de dilluns. Els equips dels principals velocistes de la ronda espanyola no estaven disposats a deixar passar una nova oportunitat per propiciar una arribada massiva.

El grup va permetre des dels primers metres una escapada de poca incidència per a la classificació general i en aquesta ocasió el protagonisme va recaure en Darío Gadeo. El traçat era totalment pla i la carretera passava a prop de la mar, per la qual cosa l'aventura en solitari es pronosticava difícil de dur a terme. Per la seva part, el ciclista del Jazztel-Almería oferia la primera pista que el seu equip, que arribava al seu propi feu, tenia posades en aquesta quarta etapa moltes il·lusions. Gadeo va anar augmentant els minuts d'avantatge, sempre amb la permissivitat del grup i amb el beneplàcit dels equips dels principals favorits al títol final, conscients de les pròximes batalles que arriben i que comencen en la jornada d'avui, amb final a Sierra Nevada.

L'avantatge de l'escapat es va acostar als dotze minuts, però això va suposar el sostre per a l'espanyol, que a partir d'aquell instant veia com els equips dels principals velocistes es reorganitzaven i les diferències disminuïen a gran velocitat. La Vuelta comença a observar com el seu «trident» d'esprintadors, encapçalats per Mario Cipollini, que cercava la seva segona victòria a la ronda espanyola, Erik Zabel i Óscar Freire, sense oblidar altres noms com els de Petacchi, Quaranta, Teutenberg o Edo, esmola les seves armes per apuntar-se una nova victòria, que a partir d'ara no serà tan bona d'assolir pels velocistes.

La tàctica va tornar a presidir el si del grup i el comportament dels equips més interessats a anul·lar l'escapada fou optar per un plantejament conservador, conscients que un agrupament prematur permetria el bot de nous convidats a la recerca del triomf final. L'escapada de Dario Gadeo va veure la seva fi a 13 quilòmetres de la meta. Els nervis i les rotondes en el tram final van dur la tensió al gran grup, però finalment es va imposar per segon cop l'italià Mario Cipollini.