Primer drama per al Reial Mallorca (0-2)

ÀRBITRE: Alberto Undiano Mallenco, que tingué una actuació regular, no influí en el resultat.
Mostrà targeta groga a Curro Torres al minut 35 i a Lozano al minut 43.
GOLS:
0-1, minut 10, De los Santos marca de xut fort i creuat des de fora de l'àrea, després de rebre una intel·ligent assistència de Rufete.
0-2, minut 56, Ruben Baraja aconsegueix un espectacular gol després d'engaltar un xut duríssim i perfectament col·locat des de fora de l'àrea, que entrà a la porteria després de tocar les mans de Leo Franco i el travesser.
INCIDÈNCIES: Molt bona entrada a l'estadi de Son Moix, ja que s'hi donaren cita 20.130 espectadors. Una gespa en perfecte estat i temperatura agradable encara que el cel estava tapat. A la llotja de l'estadi, acompanyaven el president Mateu Alemany els expresidents del club Miquel Contestí i Bartomeu Beltran.

Primer partit del Mallorca en aquest nou campionat de Lliga i primera decepció. Son Moix vestia les seves millors gales per rebre el campió de la passada temporada. El Mallorca presentava diverses novetats: canvi d'entrenador, i una plantilla amb diverses altes, alguna d'elles incorporades a darreríssima hora, com és el cas de Turu Flores i Walter Pandiani, a qui es podria aplicar allò d'arribar i moldre: 24 hores després d'arribar a Palma era damunt l'herba de l'Estadi per debutar. Un altre dels al·licients del matx, era conèixer la primera formació de Gregorio Manzano, sobretot tenint en compte les consabudes baixes de dos homes cridats a ser decisius: Etoo i Ibagaza. El tècnic mallorquinista optà per una línia de 4 defenses, amb la novetat a la banda dreta de Poli, en comptes del presumible Miquel Soler, 4 homes al migcamp, Novo com a home d'enllaç i Pandiani com a únic referent d'atac.

Rafael Benítez presentà una alineació basada en el mateix esquema que la temporada passada li donà el campionat: 4 homes a la defensa, dos pivots, tres homes per davant i Carew en punta. El partit no va ser de qualitat, els dos equips es dedicaren a especular a la zona de migcamp i la diferència va ser que el València tragué més profit a les seves ocasions. Ahir a Son Moix vérem un Mallorca que encara no juga com a conjunt, massa insegur en defensa, terriblement fràgil al mig camp, amb el duet Marcos-Lozano fent aigua des del començament, i desafortunat en atac. Curiosament els de Manzano gaudiren de les millors ocasions "suficients per, com a mínim, empatar" al tram final del partit, quan jugaven sense esquema i una mica a la desesperada. Si haguéssim de salvar alguna cosa d'aquest primer naufragi, hauria de ser l'esplèndit partit d'Albert Riera, que amb les seves pujades per la banda esquerra i passades damunt l'àrea ens recordà Stankovic. També cal posar en el sac dels positius les bones actuacions dels dos incorporats, Pandiani i Flores.

Mallorca i València oferiren un espectacle pobre i en algunes fases horrorós, possiblement molt marcat pel gol matiner de De los Santos en el minut 10. La primera meitat donà molt poc de si, amb poc futbol i poques ocasions destacables. Els valencianistes havien avisat en el minut 6 amb un xut molt desviat d'Aimar, que ahir demostrà atresorar tanta qualitat com mala punteria. Al minut 10, com ja s'ha dit, arribava el primer gol valencianista, després d'una jugada dins l'àrea local en què Rufete va fer una assistència cap a fora de l'àrea i allà, De los Santos engaltà un fort xut que Leo Franco no encertà a rebutjar. El gol donà tranquil·litat als valencianistes, que controlaren molt bé el primer temps i que al final d'aquest, al minut 44, tengueren ocasió de sumar un nou gol en una falta xutada per Carboni. La pilota sortí llepant el pal esquerre de la porteria mallorquinista. Les ocasions del conjunt mallorquí arribaren sempre després que Riera desbordàs per la banda esquerra. Al minut 32, la passada del migcampista manacorí va ser per Marcos, qui per menys d'un centímetre no arribà a rematar. Al minut 45, una altra bona passada de Riera, era espectacularment rematada per Pandiani i la pilota s'estavellà al travesser, de totes maneres la jugada havia estat anul·lada per fora de joc.

La segona meitat començà amb el mateix decorat que havia presidit la primera i el cos tècnic mallorquinista tardà massa temps a reaccionar en forma de substitucions. Al minut 52 el Mallorca gaudí d'una ocasió per empatar, va ser en una jugada de contracop en la qual Pandiani pentinà la pilota cap enrere en què Riera l'engaltà amb força, però sense punteria. La rèplica arribaria al minut 53, amb una jugada personal de Rufete. Però més contundent seria la del minut 56, quan Ruben Baraja guanyà una pilota dividida a la línia frontal de l'àrea i li arrià una nespla que va fer tremolar el marc de Leo Franco i el mallorquinisme aplegat a Son Moix. La pilota acabà entrant a la porteria després de doblegar les mans a Leo Franco i fer alguna estella al travesser.

A partir d'aquí es veuria el millor Mallorca, si més no, el més motivat i el més pressionant. Al minut 59 una extraordinària assistència de Riera a Pandiani i aquest, escandalosament tot sol davant Cañizares li esclatà la pilota al cos. Al minut 61 qui assistia era Poli, al remat com sempre, el cap de Pandiani i la pilota, com sempre a fora. Al minut 74 se sentiren els primers xiulets del públic a un mallorquinista, Lozano, que a banda de fer un partit nefast, acabava de fer un extraordinari canvi de joc, el problema és que a la zona on havia enviat la pilota només hi havia l'àrbitre auxiliar. Els darrers deu minuts varen ser trepidants, jugats de porteria a porteria. A un cantó Aimar continuava llançant pilotes a la graderia, a l'altre un voluntariós Güiza i un inspirat Turu no aconseguien ficar la pilota dins la porteria de Cañizares. Al final, el València s'endugué els punts, i superà només el Mallorca en ocasions aprofitades. Que no és poc.