25/07/02 0:00
TW
0

Aixecada del teló A mesura que arribam a finals d'aquest calorós mes de juliol, tot es transforma en preparatius per organitzar l'acte protocolari de les respectives presentacions que tota espècie viva celebra com si fos un ritual d'obligat compliment. Ja se sap que el futbol és la força de la il·lusió i la il·lusió sempre mira cap endavant. La història, en forma de temporada passada, tancarà un nou capítol, convertir-se en passat, i ja se sap que la circumstància no mou passions, només nostàlgia. El present, per no dir futur, de tots els clubs es transformarà en rabiós de cara a complimentar l'objectiu que totes les entitats hauran traçat. Des de la Tercera Divisió fins a la més modesta de l'arc de sant martí balear.

Rumors i realitats Eren aproximaament les vuit de l'horabaixa d'ahir quan es va aixecar el teló oficiós a l'Estadi Balear. Moltes cares noves, predominant la joventut, feren acte de presència sobre la ben cuidada gespa de l'Estadi blanc-i-blau. Com sempre, no faltà l'excepció, que fou l'absència dels jugadors que fins fa unes setmanes disputaren la lligueta d'ascens a Segona Divisió B. Com a contrapartida, no faltaran els efectius que s'acaben d'incorporar: Sendino, Hurtado, Pascual, Carlos , Pedro, Santi, Boschs, Rubén, Dani, José Luis, Juanmi i la darrera incorporació, Luqui, procedent del Sóller. Com és natural, faltaran Paco Pérez, Llisto, Laurent, José, els germans Miranda, Zamorano, etc. Al marge del viscut, molts rumors poden convertir-se prest en realitat, com la incorporació d'efectius més que experimentats, suficients perquè Nico López pugui maniobrar sense cap complex d'inferioritat.

Vilafranca El club, que una vegada més es va posant de moda, és a l'espera que arribi el 31 d'aquest mes per arrancar en forma de presentacions, on està garantit que se suarà molt més del que s'imagina el nostre bon amic Guillem Garí i la resta dels seus directius. Abans d'ahir es presentà a la vila el jugador de l'Atlètic Balears Manolo Moyà amb l'objectiu de mantenir una conversa en tota regla amb en Guillem. De ben segur arribà a Vilafranca amb els informes molt equivocats, creient que els directius locals eren poc menys que autèntics idiotes, com ho demostrà quan exigí dos quilograms i mig de l'antiga cotització de pessetes sempre enyorades. No cal ni dir que la tornada a la ciutat devia ser més que amarga en veure que s'havien descobert els seus plans «desestabilitzadors de vestuaris», en absorbir, ell tot solet, bona mossegada del pressupost. I la resta, a suar la camiseta, perquè al final de temporada l'esmentat jugador es converteixi en màxim golejador. Afortunadament per al Vilafranca, al front de tot el personal hi ha un empresari que coneix set idiomes i el propi llatí. També és factible que Ravi i Miki Garcia firmin la cartolina del Platges de Calvià, ja que, segons sembla, el Sóller no els té retinguts, mentre que Mas del Vilafranca, Cabot de l'Esporles i Toni Salas del Ferriolenc ingressaran al Binissalem.