Igor encara els Pirineus vestit de groc

No obstant això, la UCI no va tardar a corregir les versions ofertes per diversos mitjans en tenir el vitorià a la seva cartilla sanitària una prescripció facultativa que li permetia consumir aquest medicament per tractar el procés asmàtic del qual és víctima, per la qual cosa el positiu de l'home de l'ONCE-Eroski no tenia arguments. L'incident més tràgic, emperò, es visqué al quilòmetre 25 quan un nin de set anys morí atropellat per un cotxe de la caravana publicitària.
En el terreny purament esportiu, destacà l'abandonament d'Àlvaro González de Galdeano i la punxada de Santiago Botero, que després tornaria sense novetat amb el grup. Patrice Halgand entrà victoriós a Pau després de cobrir els 147 quilòmetres amb un temps de 3 hores i 15 segons, 27 segons per davant del seu compatriota i benjamí del grup gran, Jerome Pineau (Bonjour) i a 33 de l'australià Stuart O'Grady (Credit Agricole), segon i tercer respectivament.

Un grup de sis corredors, amb els espanyols Pedro Horrillo (Mapei) i Constantino Zaballa (Kelme) entrà a un minut i el grup gran a 3.57, del guanyador. Horrillo fou l'encarregat d'organitzar l'escapada del dia. Primer un atac al quilòmetre 58 que seleccionà els 16 corredors i després un segon al 70 que s'endugué deu corredors, amb Zaballa (Kelme) i Etxebarria (Euskaltel) entre ells.

El ritme del cap de carrera i del grup gran superava els 52 quilòmetres per hora a 40 de la línia d'arribada, el que dóna una idea de la pressa que tenien els ciclistes per arribar a Pau. Es posava en perill el rècord de 50'355 que va establir Cipollini l'any 1999, a l'etapa Laval Blois, de 194 quilòmetres. Al final, l'etapa es col·locà la tercera al pòdium de les més ràpides de la història. Amb el grup gran entregat, va atacar l'incansable Halgand a devers vuit quilòmetres per arribar a la meta, mentre que la resta es quedava mirant, ja sense forces.