Jan Kirsipuu guanya a la terra d'Anquetil

El gran grup, que havia baixat el pistó a 20 quilòmetres de meta, entrava amb l'australià del Lotto Robbie McEwen al capdavant, a 33 segons del guanyador i amb els favorits en la mateixa posició que deixaren després de la contrarellotge per equips, amb Igor González al capdavant, el seu company Joseba Beloki segon a 4 segons i el nord-americà Lance Armstrong tercer, a 7. L'etapa es va caracteritzar pel marcatge entre l'ONCE i l'US Postal. En el quilòmetre 30 una escapada de set corredors amb el rus Ekimov, un dels homes d'Armstrong entre ells, va obligar a treballar els corredors del líder. A la següent, amb 17 unitats, en van entrar un de cada formació, el nord-americà Floyd Landis i Mikel Pradera.

En una cursa molt moguda fins a la primera hora, en què es van cobrir 48 quilòmetres, el grup va permetre una aventura fins a meta a cinc homes poc perillosos per a la general i que van saltar en el quilòmetre 110. Eren el danès Sandstod (CSC), el belga Dierxsens (Lampre), l'italià Casagranda (Alessio), el francès Edaleine (Delatour) i l'estonià Jan Kirsipuu (AG2R), aquest últim favorit si arribaven a Rouen. L'ensurt no va faltar, ja que a vint quilòmetres de meta es va produir una caiguda d'uns vint corredors amb l'italià Marc Pinotti (Lampre), que fou traslladat a l'hospital de Rouen, com a principal afectat. Els escapats encara marxaven amb més de dos minuts de renda i ganes de continuar amb els relleus. Abans, el belga del Mapei Tom Steels es convertia en la primera baixa de l'escamot.

A 10 quilòmetres de l'arribada, l'avantatge del quintet era d'1.50 minuts i volava cap la meta de Rouen. L'ONCE salvava el dia i el mallot groc. Kirsipuu s'anava fregant les mans pensant en l'esprint. Era l'únic «guepard» del grup i s'imposà la lògica.