El Barça supera el Mallorca en la Copa del Rei (2-1)

REIAL MALLORCA: Moyà (3), Iván (2), Camacho (2), Ramis (2), Cheché (2), Cano (2), César (2), Juanlu (2), Xisco (2), Busi (2) i Àxel (3).
Vicenç (2) per Cheche (minut 57), Biri (2) per Axel (minut 58), Abel (2) per Xisco (minut 65) i Chus (-) per Busi (minut 85).
FC BARCELONA: Rubén Martínez (2), Dani (3), Rodri (2), Fran (2), Alberto Carroza (3), Andreu (2), Tato (2), Joan Verdú (2), Sergio García (2), Javito (2) i Manolo (2).
Seco per Javito (minut 60), Carroza per Jordi Mesalles (1) (minut 75), Bravo (-) per Manolo (minut 85) i Pitu (-) per Andreu (minut 89).
ÀRBITRE: Emilio Rubio Iniesta (col·legi castellanomanxec). Bona actuació. Amonestà Busi, del Reial Mallorca, i Dani del Barcelona.
GOLS:
1-0: minut 20, Àxel en l'àrea petita remata una centrada des de la banda de Busi.
1-1: minut 57, Carroza remata de cap i sense oposició un servei de falta situada a un metre del córner.
1-2: minut 82, Sergio García culmina una passada de la mort de Dani.
INCIDÈNCIES: Estadi La Fuensanta de la Ciutat Encantada de Conca, amb molt bona entrada. Terreny en bon estat. Abans del començament del partit es guardà un minut de silenci en memòria de l'exjugador vermellenc Juan López Ramos «Currucale». Un nombrós grup d'aficionats mallorquinistes donaren suport al seu equip. El nou tècnic vermellenc, Gregorio Manzano, seguí des de la graderia el desenvolupament del joc acompanyat pel president de l'entitat mallorquinista, Mateu Alemany, i pel president de la Federació Balear, Borràs del Barrio.

El FC Barcelona es proclamà campió de la Copa del Rei de categoria juvenil després de guanyar 2-1 el Reial Mallorca en la final de la competició, disputada ahir a l'estadi La Fuensanta de Conca. Els futbolistes mallorquins ploraren al final del partit. I era amb motiu. Fa dues temporades, a Valdepeñas, el Reial Mallorca ja va caure, pel mateix resultat i davant el mateix rival, en la gran final. Els de Cazorla començaren com a víctimes, cedint el domini de la pilota als blaugrana per jugar així com més els agrada, és a dir, al contracop. Els catalans, favorits per història, veien com la seva possessió de pilota no donava fruit i cada pèrdua d'aquesta provocava una contra perillosa dels mallorquins. Així, als deu minuts, Cano va dur el primer ensurt al porter blaugrana, Rubén, que envià a córner un potent xut del migcampista vermellenc, ahir de blanc, des de fora de l'àrea. Fou un avís.

El Barça continuava dominant, però no controlant. La seva primera oportunitat, als vint minuts, va morir per massa individualisme del seu davanter Manolo, que va fer el més difícil però que no ho va saber culminar quan es plantà tot sol davant l'internacional Moyà. En la jugada següent arribà el primer gol del partit. Una centrada des de la banda de Busi fou rematada amb molta classe per Àxel en l'àrea petita. El Reial Mallorca manava en el marcador i en el partit. El gol li donà més tranquil·litat encara i cada contracop suposava perill. Àxel, al límit del descans, tingué l'oportunitat de fer el segon, però la defensa catalana es mostrà ràpida en una de les genialitats de qui s'estava convertint en el millor jugador del partit. Els homes de Jordi Roura cercaven desesperadament els vestidors, perquè l'empat es veia molt més llunyà que un nou gol mallorquí.

La represa començà sense canvis de jugadors ni canvis en els plantejaments tàctics. Però arribà el gol de l'empat de l'única manera que podia arribar, a pilota aturada i en la primera errada defensiva dels de Toni Cazorla. Un servei de falta, pràcticament un córner i als dotze minuts de la segona part, fou rematat impecablement de cap per Alberto Carroza, totalment sol davant Moyà. Empat a u i calia veure la reacció vermellenca. Cazorla substituí un lesionat Àxel, fins llavors el seu jugador més perillós, i el panorama canviava per moments. El Reial Mallorca acusà massa el cop i el Barça atacava més i més. Els illencs ho passaven malament en el joc aeri i els de Roura n'aprofitaren la circumstància. En el minut 70 el porter Moyà, titular de la selecció espanyola sub 19, va treure miraculosament una pilota que ja es ficava a la seva xarxa.

S'entrava en la part decisiva de l'enfrontament i no hi havia un favorit clar. El Mallorca s'havia recuperat del «defalliment» i tornava a dur perill a la porteria de Rubén Martínez gràcies, sobretot, als tres homes nous de refresc que donaren oxigen al centre de camp vermellenc, especialment el rapidíssim Biri, a qui de vegades el camp quedava petit. La pròrroga semblava inevitable, però el blaugrana Dani s'inventà una jugada genial per fer una passada de la mort perfectament culminada pel golejador Sergio García. Mancaven set minuts per intentar igualar i cercar el temps suplementari. Vicenç ho tingué en les seves botes, però la pilota se'n va anar massa amunt en un fort xut des de la frontal de l'àrea catalana.

Els darrers minuts foren d'infart. Els mallorquins es llançaren a l'atac, fins i tot el porter Moyà rematà de cap un córner, però el marcador ja no es va moure. L'àrbitre, amb les tres xiulades finals i després d'una actuació correcta, certificà la derrota balear i el triomf català. Un títol juvenil de Copa més per al Barça, dominador clar d'aquesta competició. És el seu quinzè títol, la seva vint-i-tresena final, i ja hi supera de quatre trofeus l'etern rival, el Reial Madrid, guanyador de l'edició passada.

El Mallorca fou un digníssim finalista. Va ser superior als barcelonins durant una bona part del matx i només un parell d'errades defensives evitaren la victòria. Els de Cazorla caigueren amb el cap ben alt i el subcampionat els ha de parèixer poc, perquè no foren inferiors al seu rival. Però el futbol és així i el que es va demostrar ahir és que el Reial Mallorca de Primera, com pogueren comprovar in situ el president Alemany i el tècnic Gregorio Manzano des de la graderia, es pot fixar en uns joves futbolistes que ahir enlluernaren mitja Espanya a través de les càmeres de Canal+. Ha acabat una llarga temporada per als juvenils del Mallorca, que han quedat a les portes de tot. Han estat segons a la Lliga i a la Copa. És per estar-ne satisfets, malgrat que la història dirà que no guanyaren res. El respecte, sí.