Els penals i l'àrbitre acaben amb Espanya

Corea vencé als penals en un partit sense gols i amb una arbitratge escandalós a favor de l'equip local

Acabat el partit, Camacho frena l'envestida de Juanfran contra els liniers que determinaren el resultat. | EFE.

TW
0

Espanya abandona el Mundial. Corea del Sud derrotà ahir el conjunt de José Antonio Camacho en la loteria dels penals. L'àrbitre del partit i els dos assistents marcaren sense cap dubte el resultat final, ja que perjudicaren considerablement el conjunt espanyol. Anul·laren un gol a Baraja "encara ningú no sap per què", neutralitzaren una penetració de Joaquín que acabà al fons de la xarxa coreana després d'una rematada de Morientes, pel fet de considerar que la pilota centrada pel futbolista del Betis havia traspassat la línia de fons "la televisió demostrà que no era així", a més d'un grapat de fores de joc mal assenyalats, impossibilitaren el triomf d'Espanya.

Corea continua escrivint, així, una de les pàgines més brillants de la seva escassa història futbolística i viu entre la bogeria col·lectiva. I és que els homes de Guus Hiddink han arribat a les semifinals, dexprés de deixar a la cuneta Portugal, Itàlia i ara Espanya. Increïble, però cert. Espanya, que es torbà a entrar en el partit, jugà millor que Corea, encara que no va fer el seu partit millor.

El combinat que dirigeix Guus Hidink explotà al màxim les seves qualitats. El tècnic holandès, que repetí l'equip i l'esquema dels dos darrers partits amb tres centrals, esprem tant com pot la condició física dels seus homes, impulsats per un públic incansable que des de la graderia no s'atura d'animar els seus ídols en una perfecta sintonia. Aquesta és la força dels coreans, que amb el pas dels minuts, posaren en evidència les seves deficiències tècniques en detalls puntuals com el control de la pilota o la falta d'idees a l'hora d'atacar el rival. De fet, no tingueren cap ocasió clara de gol fins al minut 66 amb un xut de Jung Hwan, que Casillas va neutralitzar amb una gran intervenció.

La pilotada cap als homes més avançats a la recerca d'alguna errada de la defensa de José Antonio Camacho va ser el principal argument dels de Hiddink, autèntic heroi nacional per allò que han aconseguit els seus lluitadors futbolistes. Per a José Antonio Camacho es confirmaren els mals presagis que auguraven la suplència de Raúl González, encara no recuperat de l'estirament muscular a l'abductor dret que patí en el partit de vuitens de final davant la República d'Irlanda.

En el minut 18, Rubén Baraja xutà per primer pic a la porteria rival, encara que ho va fer amb una pilota desviada, sense gens de perill per al porter coreà. Però va ser el principi de la recuperació d'Espanya, que sense fer un gran partit, tocà més la pilota des d'aquest moment i en mantingué la possessió. Així, els homes de Camacho començaren a crear ocasions de gol, fabricades fonamentalment des de la banda dreta, en la qual el jugador del Betis Joaquín Sánchez ho feia molt bé.

Un cop de cap de Fernando Morientes i un altre de Hierro posaren l'ai al cor als coreans, com també una incursió de Joaquín, que fou objecte de falta quan es disposava a xutar. El gol es resistia quan, poc després de començada la segona part, l'àrbitre egipci Gamal Al Ghandour n'anul·là un d'aconseguit entre Rubén Baraja i un defensa coreà, després de treure Iván Helguera una falta. Amb una gran tensió s'arribà als minuts suplementaris amb el partit del tot romput i la possibilitat que el gol arribàs en qualsevol porteria.

En la pròrroga, Espanya acusà el cansament acumulat, sobretot el seu millor jugador fins aleshores, Joaquín Sánchez, que acabà el partit mig coix. Així i tot, en el minut 99, una rematada de Fernando Morientes al pal podria haver posat fi al partit, però no va ser així i s'arribà a la temible tanda de penals.