El capità de la selecció espanyola, Fernando Hierro, anuncià
ahir a Ulsan que abandonarà l'equip espanyol una vegada que
finalitzi el Mundial. Amb la veu trencada per l'emoció, el
malagueny explicà als mitjans de comunicació una decisió que té
«presa des de fa temps». «Ho vaig fer saber a la Federació en un
dinar el desembre passat, amb ocasió d'arreglar les primes. És una
decisió dura, dolorosa i difícil, però entenc que ha arribat
l'hora. Crec que un Mundial és el moment idoni».
Fernando Hierro no volgué decantar-se per cap moment concret
dels seus 13 anys vestint la camiseta de la selecció espanyola. «Em
qued amb els 88 moments que he passat amb la selecció. Per mi ha
estat un orgull vestir aquesta camiseta i Déu vulgui que siguin
91», explicà en al·lusió que arribaria a aquesta xifra si Espanya
juga la final del Mundial. Hierro se'n va, segons apunta, «amb la
satisfacció d'haver donat tot el que ha tingut per Espanya». «He
deixat totes les meves forces en cada partit».
El jugador del Reial Madrid, de 34 anys, comentà que la seva
decisió no està associada a la seva edat, ni tampoc a una minva de
les seves condicions físiques. «No és l'edat, sinó simplement
perquè crec que ha acabat una etapa. Crec que és el moment de
dedicar-me en exclusiva al meu equip, el Reial Madrid. Ara, haurà
de venir un grup nou que afronti amb il·lusió la fase de
classificació d'Espanya per al pròxim Europeu». Hierro comentà que
la decisió s'ha fet pública ara per consens amb la Federació, el
seleccionador i ell mateix. «Les tres parts crèiem que era el
moment més avinent. No és una decisió de fa tres dies, està molt
meditada. Agraesc a la Federació que m'hagi guardat aquest moment
per a mi».
La compareixença de Hierro finalitzà quan la veu se li anà
trencant i els ulls se li omplien de llàgrimes en parlar del seu
adéu a la selecció espanyola. «Dir no a la selecció espanyola és un
moment complicat i me n'he d'anar, moltes gràcies a tothom».
Fernando s'aixecà emocionat i partí, moment en el qual els presents
li dedicaren una sonora ovació d'acomiadament. En aquest moment tan
delicat, Fernando Hierro va estar acompanyat pel seleccionador,
José Antonio Camacho, i pel vicepresident de la Federació Espanyola
de Futbol, Juan Padrón, en absència d'Àngel María Villar, que és al
Japó.
Padrón llegí als presents una carta d'acomiadament escrita pel
president de la Federació en la qual s'agraïa a Fernando Hierro els
serveis prestats. «És un dia trist per a la selecció, però per
sobre de qualsevol cosa hi ha les qualitats humanes. Fernando ha
estat sempre un col·laborador noble i lleial, un treballador
disciplinat que ha fomentat la bona convivència». Villar també
demanà a Fernando Hierro un darrer favor, «que la darrera camiseta
que vesteixi amb la selecció la cedeixi a la Federació Espanyola
perquè ocupi un lloc d'honor en el futur museu que es crearà a la
ciutat esportiva de Las Rozas».
José Antonio Camacho, per la seva part, també recordà que ell va
passar per un moment semblant a l'Eurocopa de l'any 1988 a
Alemanya. «Són moments difícils, però també són molt macos per la
satisfacció que has complert amb el teu deure». El seleccionador
destacà que «se'n va una gran persona. «Els futbolistes són uns
millors que els altres, però sempre queda la persona, aquella que
ajuda a la convivència i a superar les estones difícils».
Sobre la futura absència de Hierro i els problemes que això pot
provocar-li, Camacho reconegué que «serà una baixa molt important,
però haurem de cercar un substitut en un lloc complicat en el
futbol espanyol». Fernando Hierro se'n va quan és el segon jugador
que més vegades ha vestit la camiseta de la selecció espanyola "88
fins al dia d'avui" i el que més gols ha marcat "fins a
vint-i-nou", números que es poden ampliar encara en aquest Mundial,
especialment si Espanya aconsegueix superar els quarts de
final.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.