La cerimònia inaugural del Campionat del Món de futbol 2002 de
Corea del Sud i Japó, el primer que es du a terme a Àsia i que
precedí el partit inaugural, tingué com a tema central un missatge
de pau en un estadi estibat amb prop de 65.000 espectadors. Aquest
missatge pacífic fou llançat pels organitzadors des de l'únic país
dividit en aquest planeta i arribà mitjançant un espectacle
cultural anomenat Des d'Orient, que estigué compost per quatre
parts: «Benvinguda», «Comunicació», «Compartir i harmonitzar» i
«Pau i repartir». L'acte inaugural durà uns 40 minuts i començà amb
l'entrada simbòlica dels participants, els himnes nacionals dels
països amfitrions i amb el discurs de benvinguda del president del
Comitè Organitzador de Corea del Sud (KOWOC), del president de la
FIFA, Joseph Blatter, del primer ministre del Japó, Junichiro
Koizumi, i del president de la República de Corea, Kim Dae-Jung,
que declarà inaugurada la competició.
Dae Jung expressà les seves felicitacions «més sinceres» per
aquesta inauguració històrica. «A partir d'avui i durant el mes que
ve esper que tots els presents i els 6.000 milions de persones
d'aquest planeta visquin una festa. Aquest Mundial ha de servir per
llimar les diferències racials, culturals i ideològiques, i unirà
totes les nacions en un sol poble. Com a president de Corea don el
meu agraïment als països que han col·laborat amb nosaltres i esper
que continuï aquest suport perquè aquesta sigui la de més èxit de
les festes de futbol», indicà. Joseph Blatter, qui hagué de
dirigir-se al públic entre un rumor de xiulets constant, demanà
fair play als jugadors de les trenta-dues seleccions participants.
«Creim que mitjançant la cooperació mútua s'assegurarà l'èxit
d'aquesta Copa del Món», apuntà. A la primera part de l'espectacle,
«Benvinguda», ballarins van executar danses tradicionals coreanes
«de petició i felicitacions».
En la segona, «Comunicació», aparegueren instruments musicals
tradicionals coreans, com els tambors nuribuk i daego. La unió de
dos tambors grans (daego) ha estat el moment culminant d'aquesta
part de l'espectacle i significa la comunicació dramàtica dels
homes en el món. En la tercera part, «Compartir i harmonitzar», les
oullim cheon, llargues televisions simbolitzant l'harmonia,
baixaren de les mans dels espectadors cap al camp, sobre el qual
estaran dibuixades les banderes i lletres alfabètiques dels països
del món, significant l'harmonia després de la comunicació. En caure
damunt la gespa, les televisions es convertiren en latitud i
longitud del planeta. Després es desplegà la imatge d'una pintura
en tinta negra sobre aquesta mar d'harmonia, per expressar la
convivència dels éssers humans, i de les seves aigües sorgí la
campana de la pau, amb sons en ones creixents.
En l'últim acte, el «Repartiment», caigueren dels sostres de les
tribunes objectes semblants a pilotes de futbol, anomenades «les
fruites del repartiment», que estaven embolicades en les banderes
dels trenta-dos països participants, mentre uns nins cantaven una
cançó per la pau i tots els executants entraren en la pista amb
globus que contenien llavors. L'espectacle acabà amb la
interpretació de la cançó oficial del Mundial, Boom, per part de la
nord-americana Anastacia, un tribut a l'ambient festiu que envolta
la gran cita del futbol i en el qual la novaiorquesa fa gala de
tots els seus registres vocals amb un pop estil «big band» i
atapeït d'energia, i amb un espectacle de jocs pirotècnics.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.