El Mallorca no sabé guanyar a Màlaga

ÀRBITRE: Undiano Mallenco (col·legi territorial Navarrès), va tenir una actuació regular. El públic malagueny li reclamà diverses jugades dins l'àrea mallorquinista, la més polèmica de les quals va ser un possible penal de Vicente Engonga damunt el lateral del Màlaga Josemi.
Mostrà targetes grogues al segon entrenador del Màlaga per protestar, al minut 89 de joc i a Carlos Domínguez en temps de descompte.
Expulsà per doble amonestació Vicente Engonga al minut 67 i Fernando Sanz al minut 77.
INCIDÈNCIES: La temperatura ahir a Màlaga era gairebé estival i la sensació de xafogor no afavoria precisament l'esforç físic. El terreny de joc es trobava en perfectes condicions per a la pràctica del futbol. Els components de la plantilla mallorquinista lluïren un braçalet negre en record del que va ser propietari del club, Antonio Asensio, ja que dissabte es complí un any de la seva mort.

El Mallorca sumà ahir un nou punt en la seva lluita per salvar la categoria en aconseguir un empat (0-0) davant el Màlaga a l'estadi de La Rosaleda. Màlaga i Mallorca empataren ahir en tot. Igualaren en especulació, en ocasions de gols fallades, en ineficàcia golejadora... i per empatar, fins i tot empateren a futbolistes expulsats. Un per bàndol. Una igualada a poca ambició que serví perquè els dos conjunts sumassin un punt més en aquesta recta final del campionat de Lliga en què tothom té clars quins són els objectius. Només que el Mallorca s'hi juga molt més. Durant la setmana prèvia al partit s'havia parlat molt que el partit d'ahir estava sota sospita. A les suspicàcies habituals quan s'enfronten dos equips com Màlaga i Mallorca a causa dels vincles accionarials de la família Asensio amb els dos clubs, s'hi afegia la dramàtica situació que viu el club mallorquí aquesta temporada i la necessitat imperiosa que tenien els de Kresic de puntuar dins La Rosaleda. El pitjor és que el joc desenvolupat per les dues esquadres damunt la gespa de l'estadi malagueny semblaven donar la raó als més malpensats.

Evidentment per formular acusacions en el sentit que hi havia alguna entesa entre els dos clubs, s'han de tenir proves, i la desídia demostrada pels davanters dels dos equips no són suficients. Però també és cert que en jugadors de la categoria de Luque, Etoo, Dely Valdés o Musampa és poc habitual la manca de punteria que demostraren ahir. Sigui com sigui, ahir, Màlaga i Mallorca ens oferiren un penós i pobre espectacle pseudofutbolístic on primà l'especulació, el joc roquer, el futbol de baixa intensitat i la precipitació en la rematada. La veritat és que el plantejament inicial dels entrenadors tampoc no ajudà gaire a l'espectacle. Joaquín Peiró va fer un dibuix tàctic defensiu amb quatre homes a la defensa, quatre al migcamp, un mitja punta i un sol home en punta. El tècnic de l'equip andalús sacrificà de principi, l'habilitat rematadora de Canabal en benefici d'un home més de contenció com Leko. El plantejament de Kresic no era gaire més agosarat. Malgrat els dubtosos resultats aconseguits per aquest sistema, optà per situar cinc homes en la línia de cobertura, tres d'ells amb la funció de centrals, tres homes en el migcamp, i el duet atacant format per Luque i Etoo (que feia tasques de mitja punta).

El partit començà amb clar domini mallorqunista. Els de Kresic feren un inici de partit molt intens, sortint en tromba i posant setge a la porteria defensada per Contreras. Algunes jugades trenades per l'atac mallorquinista acostaren el perill a l'àrea local i feien pensar en una victòria, fins i tot fàcil, del Mallorca. Però la intensitat atacant del Mallorca durà un quart d'hora. A partir d'aquell moment la força ofensiva dels vermells s'anà esllanguint. El conjunt local s'anà apoderant progressivament de les regnes del partit i, sense fer cap ou de dos vermells, s'anà fent amb el domini del terreny de joc. Si el primer quart d'hora havia tingut un clar color vermell, amb el pas dels minuts el partit s'anà tenyint del blanc i blau malagueny. I de fet, si algun equip hauria pogut marcar als primers quaranta-cinc minuts, aquest era el Màlaga.

Al minut 17 arribà la primera ocasió clara de gol i va ser, curiosament, pel Màlaga. Un xut de Musampa des de fora de l'àrea, va ser rebutjat en semierrada per Leo Franco. Dely Valdés es va avançar als tres centrals mallorquinistes, recollí la pilota, s'escorà una mica cap a la dreta i rematà. La pilota tocà el pal per la part exterior. Al minut 28 arribà una nova ocasió per a l'esquadra andalusa. El seu davanter més incisiu, Dely Valdés, controlà una pilota a la línia frontal de l'àrea, però com que es trobava d'esquena a la porteria optà per retardar la pilota cap a Zárate, qui engaltà un fort dispar ras, dirigit al pal dret de la porteria de Leo Franco, qui rebutjà la pilota a córner. El joc s'anà tornant lleig, perdé intensitat i s'imposà un migcampisme especulatiu i ple de contínues errades.

Les esperances que la segona meitat resultàs més intensa i entretinguda es veieren frustrades des dels mateixos primers instants. La dinàmica de les darreries de la primera part s'imposà i es veia d'una hora enfora que cap dels dos equips no era capaç de marcar un gol ni a l'arc de Sant Martí. Ressenyarem dues jugades, ni que sigui a tall d'excepció, una per cada equip, que haurien pogut fer moure el marcador. Al minut 61, es produí una jugada polèmica dins l'àrea mallorquinista per un presumpte penal d'Engonga damunt Josemi. L'àrbitre no assenyalà res. Al minut 77, després que Fernando Sanz fes caure Luque al llindar de l'àrea, Campano botà la corresponent falta i la pilota s'estavellà a l'escaire de la porteria. Al final empat a zero i abraçades fraternals dels jugadors dels dos equips entre crits de «tongo, tongo».