Continua la ratxa
Segons comenta un reduït nombre d'aficionats carregats d'enveja que esperen que arribi el dia que el Constància sofreixi alguna travelada i el segon classificat el pugui destronar del lloc merescut que ocupa amb totes les de la llei, des que es va iniciar la competició, hauran d'esperar una setmana més, ja que ahir horabaixa, dosificant les forces, que molta falta faran d'aquí al final del campionat, acumulà tres punts més, a costa de l'Alaior. Uns gols que materialitzaren Calderón i Navarro. I el pròxim diumenge, a Llucmajor.
Igual a Son Ferriol
Se la jugava el Montuïri, malgrat les dificultats que era conscient que trobaria a Son Ferriol. Del resultat del partit depenia, en gran manera, semiabandonar la posició ingrata que actualment ocupa a la classificació. Per forces i entusiasme a rabiar, paraula que no va quedar. No va ser suficient, ja que els efectius montuïrers es varen trobar amb un amfitrió afamat de golejar, i primerament Cifre, en dues ocasions, i posteriorment Rado i Jul materialitzaren el triomf malgrat la proesa de M.Joan, que ell tot sol en va fer dos. Ara no els quedarà més remei, als efectius de Gaspar Sastre, que assegurar el total de la puntuació del partit del proper diumenge, contra el Sóller.
Magaluf
Tot quant es pugui pontificar de la importància que tindrà la decisió de l'acarnissat derbi entre el Platges de Calvià i el Santa Ponça, de sobra ho té ben merescut. Dos veïnats amb molts de problemes al seu voltant ja que, restant encara com falten cinc partits per finalitzar la competició, no té cap dels dos garantida la permanència, motius suficients com perquè floti en tot l'entorn de Magaluf un 'suspens' d'aquests difícils de suportar. I pobre equip el que al final es retiri derrotat, ja que espanta només el fet de pensar com quedaria la reestructuració, una vegada coneguts els resultats dels seus perseguidors. Segons rumors, no faltaran a la tribuna en pla d'espectadors alguns emissaris que voldran presenciar «in situ» l'actuació d'un destacat efectiu.
II Aniversari
El temps passa a velocitat de vertigen. Sembla que va ser ahir, i ja han passat dos anys, des que ens va deixar per sempre el notable esportista Vicente Hernández Parra. Podem garantir que, a més dels seus desconsolats familiars, és llarguíssima la legió d'amistats que no obliden el seu caràcter sempre jovial, que li reportava quantitat d'amics. Res no ens va estranyar rebre, en el dia d'ahir a la redacció, el següent poema, que per la seva senzillesa ens va emocionar: «Són dos anys des que vares partir per sempre. Malgrat el temps transcorregut, mai desapareixeràs dels nostres cors, ja que per a nosaltres mai no moriràs. T'estimam i ens recordam sempre de la teva bondat. Adéu, Tante». Tot ocorregué el dia 14 d'abril de l'any 2000.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.