Mallorca i València empaten en un partit de valents (1-1)

Ambdós equips lluitaren durant tot el partit per aconseguir la victòria

Luque i Kresic celebren el gol vermellenc. | J.MOREY.

TW
0
1 Leo Franco (1), Campano (2), Olaizola (1), Miquel Àngel Nadal (1), Siviero (1), Miquel Soler (1), Marcos (2), Robles (1), Ibagaza (1), Etoo (3) i Luque (2). Paunovic (1) substituí Julián Robles en el minut 65 i Àlvaro Novo (1) suplí Ibagaza en el minut 73. Cañizares (1), Carboni (1), Djukic (1), Marchena (1), Curro Torres (1), Baraja (2), Albelda (2), Rufete (1), Kily González (1), Angulo (2) i Aimar (1). Vicente (1) substituí Kily González en el minut 46 i Juan Sánchez (1) suplí Rufete en el minut 62 i Mista (-) entrà per Marchena en el minut 83. Rafael Ramírez Domínguez (0) del Comitè Andalús. Amonestà Olaizola en el minut 8, Marcos en el minut 65, Aimar en el minut 83 i Etoo en el minut 89. Anul·là un gol legal a Etoo per una falta inexistent de Luque. minut 45, Ibagaza, molt viu, treu una falta ràpidament sobre Campano que centra a l'àrea, on Luque, de cap, marca. minut 62, Aimar no arriba a rematar una treta de cantonada i Baraja, de cap, s'avança al seu marcador i empata. Més d'un milenar de seguidors del València acudiren fins a Son Moix i es deixaren sentir durant bona part del partit. Quan el València sortí al camp, els seguidors del conjunt de Benítez encengueren dues bengales. La Policia Nacional hagué d'intervenir a la tribuna coberta, després que un petit grup d'aficionats mallorquinistes acudís fins on hi havia un reduït nombre d'incondicionals valencianistes. 20.435 espectadors presenciaren el partit a Son Moix.
MALLORCA:

1VALÈNCIA:

ÀRBITRE:
GOLS:
1-0:
1-1:
INCIDÈNCIES:

Quin gran espectacle! Mallorca i València sumaren un punt en un partit de valents. Kresic i Benítez cercaren el triomf, els tres punts que tanta falta feien, però s'hagueren de conformar amb un meritori empat. El Mallorca, després d'una setmana de moltes paraules i reunions, passà ahir als fets i aconseguí un meritori empat davant un gran València. Sergio Kresic, ahir sí, emprà el sentit comú i alineà Campano com a lateral dret, mentre que Olaizola ho feia a l'eix de la defensa, després que Fernando Niño no es recuperàs a temps i, finalment, ni es va asseure a la banqueta. Fou l'única sorpresa dels vermellencs, ja que el fet que Marcos retornàs al centre del camp era una necessitat òbvia.

El Mallorca d'inici agafà el domini territorial davant un València, ben replegadet, que mantenia Miguel Àngel Angulo com a home més avançat, mentre que Aimar exercia de segona punta. Dues centrades de Campano, una pilota recuperada per Etoo i poca cosa més il·lusionaren els mallorquinites. Així i tot, els homes de Rafa Benítez foren els primers a aproximar-se amb perill a l'àrea rival. Un xut llunyà de Baraja i una bona jugada de Rufete, que acabà sense conseqüències, mostraren el potencial dels txes. Aimar, poc després que es complís el primer quart d'hora, va estar ben a punt de sorprendre un avançat Leo Franco. Uff!

El Mallorca intentava mantenir el conjunt valencianista lluny de la seva àrea i la defensa es col·locava ben endavant. En quaranta metres, s'acumulaven els protagonistes per moments, però el partit era ben viu. El domini inicial dels mallorquinistes es va anar esvaint amb el pas dels minuts. La pilota no tenia un clar dominador i el gol podia arribar en qualsevol moment. Ningú no semblava aleshores voler l'empat que reflectia el marcador, però... El Mallorca era distint, ben diferent del de molts altres partits. Desitjava el triomf i ho demostrava. S'havia passat de les paraules als fets, després d'una setmana de reunions.

Miquel Soler, en el minut 28, cedí una bona pilota a l'interior de l'àrea on Etoo, quasi des del punt de penal i sense aturar, envià la pilota al fons de la porteria de Cañizares. L'andalús Ramírez Domínguez anul·là el gol per una presumpta falta de Luque a Marchena, que ningú no va veure. De res no serviren les protestes de Luque i Etoo, els crits de fora de l'afició, i el gol no pujà en el marcador. Tot seguit, es reclamà un possible penal de Djukic a Etoo, però en aquesta ocasió sí encertà l'àrbitre i deixà continuar el joc. La injustícia del gol anul·lat esperonà els mallorquinistes, que gaudiren dels seus millors moments.

El València estava contra les cordes, Etoo no endevinà porteria a boca de canó, poc després el camerunès provocava el lluïment de Cañizares, però la pilota no va entrar. El Mallorca gaudia dels seus millors moments, però faltava l'essència del futbol: el gol. I just quan es complia el minut 45, Ibagaza, viu com una geneta, va treure una falta ràpidament sobre Campano, que centrà a l'àrea on Luque, de cap, superà Cañizares. Embogí Son Moix amb el gol mallorquinista, callà l'afició valenciana i l'àrbitre assenyalà el camí dels vestidors. L'aposta ofensiva de Benítez per a la segona part quedà reduïda a Vicente, que substituí Kily González. El Mallorca tenia quaranta-cinc llargs minuts per jugar al contracop. El Mallorca pressionava bé "Luque i Etoo eren els primers", recuperava la pilota amb relativa facilitat i el València no sabia com superar l'avançada defensa dels homes de Kresic.

Però marcà el València, i ho va fer de l'única manera possible, a pilota aturada. Va ser una treta de cantó a la qual no arribà Aimar, però Baraja, amb un certer cop de cap, va enviar la pilota al fons de la xarxa. L'empat no era bo i Benítez donà entrada a Juan Sánchez en substitució de Rufete. Kresic tampoc no volia sumar just un punt i fou Paunovic l'escollit per donar un aire més ofensiu a l'equip "entrà per Robles". El València es va fer l'amo del partit, dominà de manera aclaparadora un Mallorca que cercà el gol al contracop. El partit era intens, vibrant, un gran espectacle de final incert. Benítez cercà el triomf fins al darrer alè (entrà Mista i es retirà Marchena), però el gol no arribà. Just empat.