Tomeu MartíPalma10/02/02 0:00
TW
0

L'estadi de Son Moix es vestí amb les seves millors gales per rebre un dels aspirants habituals al títol de Lliga, i que visità Mallorca en plena ratxa de recuperació i a dos punts del lideratge. Un Barça reviscolat que tornà a omplir Son Moix. Ple gairebé absolut per veure els il·lustres visitants allotjats a l'hotel de cinc estrelles "perquè no en donen més" de Son Vida.

Dit en xifres, això significa que hi hagué 21.682 espectadors que aportaren a les sofrides arques mallorquinistes la gens menyspreable quantitat de 168.090 euros. S'ha de ressenyar que l'entrada més cara costava 72 euros "unes 12.000 pessetes. La notícia és que hi va haver gent que les va pagar.

La temperatura era agradable, per bé que la humitat augmentava la sensació de fred que s'anava apoderant de la parròquia mallorquinista progressivament, i el joc desenvolupat per les dues esquadres en confrontació ahir no ajudava a escalfar-se, la veritat.

Poc abans de començar el matx, la graderia de l'estadi mallorquinista ja era plena i algunes penyes reberen els dos equips amb una amollada de globus amb els colors de la bandera de Mallorca: grocs i vermells. A baix, a la fastuosa moqueta que era ahir la gespa de Son Moix, es va veure un partit de baixa qualitat i amb poquíssimes ocasions, i hi ajudà segurament la situació dels dos conjunts i la importància de cada punt sumat.

Uns jugadors del Barça vestits d'or i blaugrana pareixien guardar la qualitat que sens dubte atresoren per a millors ocasions, i els mallorquinistes abillats amb el tradicional vermell i negre semblaven haver pres tantes precaucions defensives que els feien oblidar el joc d'atac. La suma d'un Barça fluix i temorós d'una estadística que deia que mai no han guanyat a Son Moix i que aquesta temporada no ha sumat mai tres victòries consecutives, i d'un Mallorca com el que hem vist aquesta temporada donava com a resultat un partit fluix.

Fluix com les pilotes que el club havia destinat al partit. El basc Eduardo Iturralde González, àrbitre del matx, va haver d'aturar el partit prop d'un minut per cercar una pilota que estigués reglamentàriament inflada. Va ser la circumstància viscuda amb més intensitat pel públic durant els primers quaranta-cinc minuts.

Menció a part mereix el gol nord de l'estadi. Els seguidors ultres mallorquinistes s'han dividit en dos grups. Els argentins i els espanyols. Els primers es dedicaven a emular una mena d'Operación Triunfo amb un altre argentinomallorquí que, micròfon en mà i amb l'ajuda de dos potents bafles situats damunt la pista d'atletisme i, segurament, amb molta menys traça que Chenoa, es dedicava a cantar "n'hauríem de dir, per ventura, belar" cançons i consignes insultants contra el Barça i contra Catalunya. No calgueren gaire telefonades "potser una des de la llotja?" per eliminar-lo: dos empleats del club el feren callar pel vell, però efectiu, sistema de desendollar-li l'aparell. I ja que parlam d'ultres, ressenyarem que hi hagué presència de Boixos Nois.